PARAULES

Imatge presa de la xarxa

Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ

PARAULES

Dic estiu, i és tardor, dic crema, i és fred,

Nomene eixides de sol, i són postes.

Dic dia, i és nit, dic ple, i no hi ha res,

Cendra és en l'instant que flama dic.

Dic ros, i em cau al dit la cremor,

dic pau, i el món és fora de fre...

Millor que em posara segells en la boca,

quan la sequera ix del nom de riu.

Quan la nit s’ompli de noms d’estrelles,

les llums ja no arriben darrere d’elles,

tu només restes amb el murmuri de boca...

I, però, hi ha en això guanys:

arriba el desgel quan mormoles tan sols febre,

dius “heus ací el final...” i és el dia d’abans.

CUVINTE

Spun varã, si-i toamnã, spun frige, si-i frig,

numesc rãsãrituri, si ele apun.

Spun zi, si e noapte, spun plin, si-i nimic,

cenusã-i în clipa când flacãrã spun.

Spun rouã, si-mi cade pe deget arsurã,

spun pace, si lumea-i scãpatã din frâu...

Mai bine mi-as pune pecete pe gurã,

când secetã iese din nume de râu.

Când noaptea se umple de nume de stele,

luminile nu mai sosesc dupã ele,

tu numai cu murmurul gurii rãmâi...

Si totusi existã si-n asta câstiguri:

soseste dezghetul când murmuri doar friguri,

spui „iatã sfârsitul...” si-i ziua dintâi.