sábado, 30 de junio de 2012

MENA DE DEDICATÒRIA

Imatge presa de la xarxa




MENA DE DEDICATÒRIA




But you who philosophize disgrace and criticize all fears
Take the rag away from your face
Now ain’t the time for your tears
Bob Dylan



Del meu fetge envellit al teu taüt novell,
els corcs de l’ànima que s’agermanen
on ja no ens serveix la mentida pietosa.
Només els arrels de nínxol que putrifiquen.

(de La mort del pare, 2012)






A MODO DE DEDICATORIA





But you who philosophize disgrace and criticize all fears
Take the rag away from your face
Now ain’t the time for your tears
Bob Dylan



De mi hígado envejecido a tu ataúd nuevo,
las carcomas del alma que se hermanan
donde ya no nos sirve la mentira piadosa.
Sólo las raíces de nicho que putrifican.

viernes, 29 de junio de 2012

DESOLACIÓ EN LA SOLEDAT ESCRITA QUE EL POETA ALGUNA VEGADA CREGUÉ PATIR

Imatge presa de la xarxa



DESOLACIÓ EN LA SOLEDAT ESCRITA QUE EL POETA ALGUNA VEGADA CREGUÉ PATIR





Records són espills
de sang de mà foradada.
Ulls d’infant perdut.

(de Llibre de haikus, 2009)






DESOLACIÓN EN LA SOLEDAD ESCRITA QUE EL POETA ALGUNA VEZ CREYÓ PADECER




Los recuerdos, espejos
de sangre pródiga. Ojos
de niño errante.

jueves, 28 de junio de 2012

COMPOTA DEL NEGUIT

Imatge presa de la xarxa. Foto Juan Luís Jaén.





COMPOTA DEL NEGUIT




la tossudesa de l’anyil crida a la pregària es dibuixa es resol en gelades tombat a l’agua com un gat com ombra en marea que s’alça en el paisatge del somni amb corretja porpra despassada per a tornar a sotmetre l’amant que embolcalla l’arcà de la pluja colpeix el terra figues comparteix el desamor estan caient les nafres pa de sucre en tot el món el pensament degradat caravana de les terres altes els ocells cansats no coneixen l’estat del cos de nou al terreny de joc és el peix engolit la gola el voltor el cel el fons damunt de la pell d’argent la boira que colpegen els pinyols de les prunes

(de Els colps de la sal, 2012)




COMPOTA DEL DESASOSIEGO




la terquedad de índigo llamada a la oración se dibuja se resuelve en heladas caído al agua como un gato como sombra en marea que se alza en el paisaje del sueño con cinturón púrpura desabrochado para volver a someter la amante que envuelve el arcano de la lluvia golpea el suelo higos comparte el desamor están cayendo las heridas pan de azúcar en todo el mundo el pensamiento degradado caravana de las tierras altas los pájaros cansados no saben el estado del cuerpo de nuevo en el terreno de juego es el pez ingerido la garganta el buitre el cielo el fondo sobre la piel de plata la niebla que golpean los huesos de las ciruelas

martes, 26 de junio de 2012

LA FULLA EN BLANC INSOMNE

Imatge presa de la xarxa




LA FULLA EN BLANC INSOMNE




Per a l’Andrei Langa



Una

mar
de
lluentons
als
ulls
peixos
que
gargotegen
els
fruits
secs
de
l’escriptura

(de Els colps de la sal, 2012)





LA HOJA EN BLANCO INSOMNE





Para Andrei Langa




Una
mar
de
lentejuelas
en
los
ojos
peces
que
garabatean
los
frutos
secos
de
la
escritura

lunes, 25 de junio de 2012

VESPRADA DE DIUMENGE

Imatge presa de la xarxa




VESPRADA DE DIUMENGE



Per a què els cossos:
el dolor, el plaer, la vida?
Josep Maria Balbastre




La paraula es bressa:
artriti, brancals de porta,
vellut de la nit…

(de Llibre de haikus, 2009)





VESPRADA DE DIUMENGE




Per a què els cossos:
el dolor, el plaer, la vida?
Josep Maria Balbastre




La palabra se acuna:
artritis, jambas de la puerta,
velludo de la noche…

domingo, 24 de junio de 2012

MELIS

Imatge presa de la xarxa




MELIS




És en la corba de les natges del passat
que l’espelma s’atabala i goteja
com una aixeta rovellada
de pica de cos amagat,
mentre el cerç de l’edat erosiona
el disseny espiritós de la sang al cor
de la melis que humiteja la cendra;
‘Més llum! Més llum!’
per al nostre desig que minva
i tota aquesta horabaixa palesa.

(de Els colps de la sal, 2012)




CORAZNADA





En la curva de las nalgas del pasado
la vela se aturde y gotea
como un grifo herrumbroso
de pila de cuerpo escondido,
mientras el cierzo de la edad erosiona
el dibujo espiritoso de la sangre
en el corazón de la coraznada
que a la ceniza humedece;
‘¡Más luz! ¡Más luz!’
para nuestro deseo que mengua
y todo este anochecer evidencia.

sábado, 23 de junio de 2012

LA INNOMINADA

Imatge presa de la xarxa





LA INNOMINADA





Compte que pica!
Antoni Albalat



La crossa de l’ànim
junt a la flor del jardí.
Es marceix Luxúria

(de Llibre dels haikus, 2012)





LA NO NOMBRADA




Compte que pica!
Antoni Albalat




La muleta del ánimo
cerca de la flor del jardín.
Lujuria se aja.

jueves, 21 de junio de 2012

LA PELL A REMULLA

Imatge presa de la xarxa



LA PELL A REMULLA





Soak me to my skin
Will you drown me in your sea
Submission ends and I begin
The Stone Roses






Amb mà indecisa palpes el ros que esguita les roses de pedra, l’engalzament del dolor en la barana de l’edat, l’ombra de la llengua on els òvuls de la nit atien la petita mort, els escarabats del teu sexe, l’estàtua que crepita en la ciutat enderrocada del sentit. A terra el pètal que goteja l’arrap de solitud.

(de Els colps de la sal, 2012)






LA PIEL A REMOJO




Soak me to my skin
Will you drown me in your sea
Submission ends and I begin
The Stone Roses





Con mano indecisa palpas el rocío que salpica las rosas de piedra, el ensamble del dolor en la baranda de la edad, la sombra de la lengua donde los óvulos de la noche atizan la pequeña muerte, los escarabajos de tu sexo, la estatua que crepita en la ciudad en ruinas del sentido. En tierra el pétalo que gotea el rasguño de soledad.

miércoles, 20 de junio de 2012

DE PORTES I CONTRAPORTES

Imatge presa de la xarxa




DE PORTES I CONTRAPORTES




A Mercedes Ridocci



No faré cap comentari lleuger, car si de pollegueres i boques vulvoses es tracta, ai d’aqueixos dits inquisidors que furguen en la consciència mateixa del desig, mentre el bes es perd entre somnis en la més alta summitat i esbufega en íntim nacre. Així doncs, em quedaré al ballador entreobert pel joc de capcirons al rescabalament, amiga, mentre arriben les primeres fulgències humides de l’Aurora...

(de Els colps de la sal, 2012)





DE PUERTAS Y PORTONES




A Mercedes Ridocci





No haré comentario liviano, pues si de quicios y bocas vulvosas se trata, ay de esos dedos inquisidores que hurgan en la conciencia misma del deseo, mientras el beso se pierde entre sueños en la más alta sumidad y resopla en íntimo nácar. Así que me quedaré en el entreabierto quicial por el juego de yemas al desquite, amiga, mientras llegan las primeras fulgencias húmedas de la Aurora...

martes, 19 de junio de 2012

ANELL

Imatge presa de la xarxa




ANELL



Abans que el vesc lligue
l’ala, l’alosa encandenael
seu sexe a l’alba.

(de Llibre dels haikus, 2009)





ANELL




Antes de que el muérdago ligue
el ala, la alondra encadena
su sexo al alba.

lunes, 18 de junio de 2012

ENDEVINALLA

Imatge presa de la xarxa




ENDEVINALLA




Un cel d’eunucs no és mai
una pàtria.
Ramon Bech





Mires flors del jardí
O el pou dels somnis
Importa el secret de l’espill

(de Els colps de la sal, 2012)






ADIVINANZA



Un cel d’eunucs no és mai
una pàtria.
Ramon Bech




Miras las flores del jardín
O el pozo de los sueños
Pero importa el secreto del espejo

domingo, 17 de junio de 2012

TORRES MÉS ALTES CAIGUEREN

Imatge presa de la xarxa




TORRES MÉS ALTES CAIGUEREN





Los pliegues empapados
de la clave de todos los misterios.
Domingo F. Faílde





Qui digué que hi ha aranyes en el somni del poeta en què besa els pits d’Ariadna?

(de Els colps de la sal, 2012)





TORRES MÁS ALTAS CAYERON





Los pliegues empapados
de la clave de todos los misterios.
Domingo F. Faílde





¿Quién dijo que hay arañas en el sueño del poeta en que besa los pechos de Ariadna?

sábado, 16 de junio de 2012

IMPOSTURA DEL ÁNGEL

Imatge presa de la xarxa





IMPOSTURA DE L'ÀNGEL





Yo oculto clavos
para escarnecer mis sueños enfermos.
Sofía Rodríguez García



Foc al llindar del llavi cert
èxtasi de la sal la llum
fóra al llenegall que t'amera
el pit en dubte traspassat...




IMPOSTURA DEL ÀNGEL




Yo oculto clavos
para escarnecer mis sueños enfermos.
Sofía Rodríguez García




Fuego en el umbral del labio certero
éxtasis de la sal la luz
fuera en el lodazal que te inunda
el pecho en duda enajenado...

viernes, 15 de junio de 2012

L’ESPAI MÉS BELL

Imatge presa de la xarxa




L’ESPAI MÉS BELL




Sóc una set d’espills
oceà dels teus ulls

Espelma de soledat crema
despulla paraules mullades


Arrossegue la cadena dels somnis

(de Els colps de la sal, 2012)





EL ESPACIO MÁS BELLO




Soy una sed de espejos
el océano de tus ojos

Candela de soledad quema
desnuda palabras mojadas

Arrastro la cadena de los sueños

jueves, 14 de junio de 2012

DES DE L'ALTRE COSTAT

Imatge presa de la xarxa




DES DE L'ALTRE COSTAT




Cavalques, ombra de les ombres,
des de la llum a fosques de l'altre costat
mentre serpege al melic del teu somni,
com colobra domèstica.

(de Els colps de la sal, 2012)







DESDE EL OTRO COSTADO



Cabalgas, sombra de las sombras,
desde la luz a oscuras del otro costado
mientras serpenteo en el ombligo de tu sueño,
como una culebra doméstica.

miércoles, 13 de junio de 2012

AIGÜES TORTES

Imatge presa de la xarxa



AIGÜES TORTES



Del jardí dels teus pits al dolor de la llum, guspira de la carn feta roca sagnant. La passió de l’absència no em salva del silenci. Renuncie al parany de l’alegria: Bellesa i patiment són al mateix portell. Aigües tortes.

(de Els colps de la sal, 2012)




ENTUERTO DE AGUAS




Del jardín de tus pechos al dolor de la luz, centella de la carne vuelta roca sangrante. La pasión de la ausencia no me salva del silencio. Renuncio al engaño de la alegría: Belleza y padecimiento se hallan en el mismo portillo. Entuerto de aguas.

martes, 12 de junio de 2012

CRISTALLS TRENCATS

Imatge presa de la xarxa




CRISTALLS TRENCATS



Assotes l’espill
por de no espellar la pell
de l’amor vençut

(de Llibre dels haikus, 2009)




CRISTALES ROTOS




Azote al vidrio
temes despellejar
Amor vencido

lunes, 11 de junio de 2012

GESMIL GROC

Imatge presa de la xarxa



 

GESMIL GROC




D’alguna manera em recorda
el símil d’un cec amb una pistola
de Chester Himes,
però Gülten Akin escull
la variant menys cridanera
d’un cec amb una navalla. Depén,
doncs, del registre triat per a l’escriptura
de la soledat més desordenada:
miracle inútil del pipelleig a l’herbam.

D’altres remors. D’altres silencis.

El gesmil groc tampoc no em salvarà
del fingiment d’aquesta escorça,
música de la sang.


(de Els colps de la sal, 2012)






JAZMÍN AMARILLO




De alguna manera me recuerda
el símil de un ciego con una pistola
de Chester Himes,
mas Gülten Akin escoge
la variante menos llamativa
de un ciego con una navaja. Depende,
pues, del registro seleccionado para la escritura
de soledad más desordenada:
milagro inútil del parpadeo entre hierbajos.

Otros rumores. Otros silencios.

Tampoco el jazmín amarillo me salvará
del fingimiento de esta corteza
y música de la sangre.

domingo, 10 de junio de 2012

Rescat

Imatge presa de la xarxa




Rescat





El Gobierno español ha solicitado oficialmente a sus socios de la eurozona la asistencia financiera para culminar el proceso de recapitalización de los bancos.
“El Mundo”




La llàntia d’oli on ressonen les aigües del silenci, car el pòrtic de la desesperança té un vell sostre de fusta melangiosa. És el joc púdic de la gallina cega a les mans del poema que t’escriu a mitjanit, companya, lluny del jardí i alhora del corredor que ens crida com el plor hipòcrita d’un banquer desnonat. Flama exsangüe i roda dels desigs en camps de somni i ababols, per tal de poder -poder?- brandir: “He passat tants cracs!” Com un infant en la finestra del cel, continue llevant-hi les ales a les mosques de la mort. Malgrat el meu circunstamcial desencís, estimada, pose el meu sospir malaltús al servei de la Revolució.

(de Els colps de la sal, 2012)




Rescate





El Gobierno español ha solicitado oficialmente a sus socios de la eurozona la asistencia financiera para culminar el proceso de recapitalización de los bancos.
“El Mundo”




La lámpara de aceite donde resuenan las aguas del silencio, pues el pórtico de la desesperanza tiene un viejo techo de madera melancólica. Es el juego púdico de la gallina ciega a manos del poema que te escribe a medianoche, compañera, lejos del jardín y del pasillo que nos llama como el lamento hipócrita de un banquero desahuciado. Llama exangüe y rueda de los deseos en campos de sueño y amapolas, para poder -¿poder?- brandir: “¡He pasado tantos craks!” Como un niño en la ventana del cielo, sigo quitándoles las alas a las moscas de la muerte. A pesar de mi circunstancial desencanto, querida, pongo mi suspiro enfermizo al servicio de la Revolución.

sábado, 9 de junio de 2012

AMARRAMENT

Imatge presa de la xarxa




AMARRAMENT




Well, I pick up all the pieces and make an island
Jimi Hendrix



A sobre de les estovalles de la tauleta propiciatòria la veu del poeta rep un colp de destral. A l’aiguavessant del crit que recull totes les ascles del cor amb què bastir una illa que podria alçar de la pròpia arena sagnant.
(de Els colps de la sal, 2012)





AMARRE




Well, I pick up all the pieces and make an island
Jimi Hendrix




Sobre el mantel de la mesilla propiciatoria la voz del poeta recibe un hachazo. En la ladera del grito que recoge todas las astillas del corazón con las que edificar una isla que podría alzar de la propia arena sangrante.

viernes, 8 de junio de 2012

ETS LA DONA

Imatge presa de la xarxa




ETS LA DONA




Sea returns to sea
And sky to sky
Patti Smith




Ets la dona que cerca la randa final de totes les tempestes en la llampada blava que enlluerna el front del dubte i muda.
Ets la dona que empastifa el coltell dels llavis que talla el destí amb la suavitat de les ales de papallona vestal al foc de mitjanit.
Ets la dona que amaga les flors que escapen de la boirina del sexe captaire entre llençols de melangia.
Ets la dona que desfà la pedra de sucre en el fang del desig haixix en el seu mateix arrel abans del fum que em somorgolla al buit.

(de Els colps de la sal, 2012)





ERES LA MUJER



Sea returns to sea
And sky to sky
Patti Smith




Eres la mujer que busca la randa final de todas las tormentas en el centelleo azul que deslumbra la frente de la duda y muda.
Eres la mujer que embadurna el cuchillo de los labios que taja el destino con la suavidad de las alas de mariposa vestal en el fuego de medianoche.
Eres la mujer que esconde las flores que escapan de la nieblina del sexo mendigo entre sábanas de melancolía.
Eres la mujer que deshace la piedra de azúcar en el lodo del deseo hachís en su misma raíz antes del humo que me sumerge en el vacío.

jueves, 7 de junio de 2012

A WHITER SHADE OF PALE

Imatge presa de la xarxa




A WHITER SHADE OF PALE



She said, “I’m here on a shore leave”
Procol Harum




Com si volies que li donara la mà a la pluja.
El cel groc de Mislata s’enjogassa amb els teus plors.

(de Els colps de la sal, 2012)





A SHADE OF PALE




She said, “I’m here on a shore leave”
Procol Harum





Como si quisieras que le diera la mano a la lluvia.
El cielo amarillo de Mislata juguetea con tu llanto.

miércoles, 6 de junio de 2012

AIGÜES MORTES

Imatge presa de la xarxa




AIGÜES MORTES




El
meu
cor
oblidà
el
fluix
de
la
sang
en
l’esperit
de
Noé
i
ja
no
busca
principi
ni
naturalesa
del
batec
als
auguris
forçats
de
les
aigües
mortes.

(de Els colps de la sal, 2012)




AIGÜES MORTES





Mi
corazón
olvidó
el
flujo
de
la
sangre
en
el
espíritu
de
Noé
y
ya
no
busca
principio
ni
naturaleza
del
latido
en
los
augurios
forzados
de
las
aguas
muertas.

martes, 5 de junio de 2012

EL FALDELLÍ


Imatge presa de la xarxa




EL FALDELLÍ


Per a la Centenària



La mida a ajustar de totes les coses:
Afora, la viola dels Alps dóna
la dimensió lenta de la voluptuositat
semblantment com s’obre el seu punt d’honor
al vici esplendent del sol de migdia
Adins, un niu de vespes lasciu voltereja
alhora que els sentits reten la fosca
hospitalitat a la llinda del desig.

(de Els colps de la sal, 2012)




EL REFAJO




Para la Centenaria




La medida a ajustar de todas las cosas:
Afuera, la violeta de los Alpes da
la lenta dimensión de la voluptuosidad
del modo como se abre su punto de honor
al vicio esplendoroso del sol de mediodía.
Dentro, un enjambre de avispas revolotea lascivo
mientras los sentidos ofrecen oscura
hospitalidad al umbral del deseo.

lunes, 4 de junio de 2012

DESMARXA LA TERRA

Imatge presa del blog 'Renglones zurdos'





DESMARXA LA TERRA





Un vol de perdius
al camp de mines de les venes que aguaiten
el lent sollevament dels infants
que agiten els braços d’un país corcat.
(Hui com ahir una legió
de diables ens penetra
la llengua i saqueja l’ànima)

(de Els colps de la sal, 2012)




DESMADEJA LA TIERRA




Un vuelo de perdices
en el campo de minas de estas venas que esperan
la lenta asonada de niños
que agiten los brazos de este país carcomido.
(Hoy como ayer una legión de diablos
nos penetra la lengua y nos saquea el alma)

domingo, 3 de junio de 2012

OR GROC

Imatge de Rihanna Marley presa de la xarxa




OR GROC




La rosa blava de la solitud se somorgolla en la ona més fulgent del migdia com si fóra un au migratòria amb les ales i els pètals tocats de cervesa anònima.

(de Els colps de la sal, 2012)






ORO AMARILLO




La rosa azul de la soledad se sumerge en la ola más fulgente del mediodía como si fuera un ave migratoria con las alas y los pétalos tocados de cerveza anónima.

sábado, 2 de junio de 2012

ZODIACAL

Imatge presa de la xarxa




ZODIACAL



A cadascú el seu cranc.

(de Els colps de la sal, 2012)





ZODIACAL



A cada cual su cáncer.

viernes, 1 de junio de 2012

SOMRIURE MECÀNIC

Imatge presa de la xarxa




SOMRIURE MECÀNIC




Finished with my woman
‘cause she couldn’t help me with my mind
Black Sabbath




Jo t’implore amb la cendra al muscle
ahir era cançó als teus llavis
reminiscent de l’alta nit
en pregonat silenci les paraules
ardents desaparegueren de les ninetes
muller enutjada que balla
l’esborrany de la follia fins l’hora
del matí orb sagnant
em resten ai tantes coses a dir-te

(de Els colps de la sal, 2012)





SONRISA MECÁNICA





Finished with my woman
‘cause she couldn’t help me with my mind
Black Sabbath





Yo te imploro con la ceniza al hombro
ayer era canción en tus labios
reminiscencia ya de la alta noche
en pregonado silencio palabras
ardientes desaparecieron de las niñetas
mujer enojada que baila el sucio
de la locura hasta el momento
de la mañana ciega en sangre
me quedan tantas cosas que decirte