Imatge presa de la xarxa
TORINO 2012
din lemnul tău, amice,
eu voi crea satana
şi voi lăsa în urmă vedenii cu sandale
îţi voi lăsa pe buze călăi cu gust de pâine
spinările de bice.
Silvia Goteanschii
I, si em duen alguna volta al crematori,
ja buscaré, jo, en la natura
a compte de la meua memòria,
un llençol del darrer amor compartit
en la brutícia del pol•len
dels antics ritus funeraris,
l’helycrisum que enganya l’arna
amb el seu perfum de vi dolç,
el làudanum amb tintura de canyella,
l’escorça de terebint,
-corn de cabra ratllat-
el gàlban aromàtic de l’Èxode
que l’oncle Pebrina recollia en la penya Maria,
amb el ball del llentiscle,
la coscolla serrana,
i les flors de romaní per a l’úlcera de les ànsies,
i certs ungüents i olis
de mans i vaixells de fadrines verges
per a repel•lir els insectes i fongs
que hagen de devorar aquest poema,
esdevingut sacrilegi de la sal,
deserta pols de cendra.
(de Els colps de la sal, 2012)
TORINO 2012
din lemnul tău, amice,
eu voi crea satana
şi voi lăsa în urmă vedenii cu sandale
îţi voi lăsa pe buze călăi cu gust de pâine
spinările de bice.
Silvia Goteanschii
Y, si me llevan alguna vez al crematorio,
ya me buscaré en la naturaleza
a cuenta de mi memoria
una sábana del último amor compartido
en la suciedad del polen
de los antiguos ritos funerarios,
el helycrisum que engaña a la polilla
con su aroma de vino dulce,
el láudano con tintura de canela,
la corteza de terebinto,
-cuerno de cabra rayado-
el gálbano aromático del Éxodo
que el tío Guindilla recolectaba en la peña María,
con el baile del lentisco,
la carrasca serrana,
y las flores del romero para la úlcera de las ansias,
y ciertos ungüentos y aceites
de manos y vasijas de muchachas vírgenes
para repeler los insectos y hongos
que hayan de devorar este poema,
vuelto sacrilegio de la sal,
desierto polvo de ceniza.
