martes, 31 de julio de 2012

AMARRA

Imatge presa de la xarxa



AMARRA



într-o frunză de brusture,
cuibărită – seara.
Geta Adam



Fulles de bardana,
remei per a l’alopècia
del pubis que oblida!

(de La mort del pare, 2012)




AMARRE



într-o frunză de brusture,
cuibărită – seara.
Geta Adam



Las hojas de bardana,
remedio para la alopecia
del pubis que ya olvida!

lunes, 30 de julio de 2012

LA ROSA CAIGUDA

Imatge presa der la xarxa. Vania Zoiravliov.




LA ROSA CAIGUDA







os teus olhos estão encharcados
de uvas escuras
Luísa Ribeiro

dans cette mort
rien de triste
disait Van Gogh à son frère Théo
avant d’entrer dans la nuit
Zéno Bianu




Masssa tard per a passejar com una ombra decapada pels jardins dels vivers d’aquesta ciutat (en)cantada pels qui no la calciguen a la recerca d’eternal llum recòndita massa tard per a l’analogia del sentit embolcallat de paraules mudes a la butxaca del silenci massa tard per als cabrerots de la vinya de l’ànima no concebuda a les ales de l’àngel de l’ebriesa massa tard per a no fer-li cas a Maria Àngela Alvim i esgotar els meus ulls en la nit mentre arriba el viàtic des del llindar desensonyat de la consciència

(de La mort del pare, 2012)




LA ROSA CAIGUDA




os teus olhos estão encharcados
de uvas escuras
Luísa Ribeiro

dans cette mort
rien de triste
disait Van Gogh à son frère Théo
avant d’entrer dans la nuit
Zéno Bianu




Demasiado tarde para pasear como una sombra decapada por los jardines de los viveros de esta ciudad (en)cantada por quienes no la hollan tras de la eterna luz recóndita demasiado tarde para la analogía del sentido envuelto con palabras mudas en el bolsillo del silencio demasiado tarde para los redrojos de la viña del alma no concebida en las alas del ángel de la ebriedad demasiado tarde para no hacerle caso a Maria Àngela Alvim y agotar mis ojos en la noche mientras llega el viático desde el umbral desvelado de la conciencia

domingo, 29 de julio de 2012

IX

Imatge presa de la xarxa




IX



L'hora del foc avança pel món:

Refusem aquells qui travaren les veles,
aquells qui dormen el somni dels justos,
acaragolats per la febre,
afonats a les cendres domèstiques.

Organitzem la festa de les roses
fugisseres
desfullant-les totes.
Obrim al desig una claror d'espurnes
decisives.

(de Pagaràs els ous de cugul, 1987)





IX



La hora del fuego avanza por el mundo:

Rechazamos a quienes trabaron las velas,
a quienes duermen el sueño de los justos,
ensortijados por la fiebre,
hundidos en las cenizas domésticas.

Organizamos la fiesta de las rosas
huidizas
deshojándolas todas.
Abrimos al deseo una claridad de centellas
decisivas.

sábado, 28 de julio de 2012

NOSTÀLGIA DE TONIPEP RODRÍGUEZ

Imatge presa de la xarxa




NOSTÀLGIA DE TONIPEP RODRÍGUEZ




un a un el cercles concèntrics als ulls dels freaks brothers
el fill de carlos parís
el cotó-en-pèl de la marieta
la intimitat del café-concert
somiada en els ‘barquets’ del cinema museu
quan encara era l’arc zonal del barri del carme
i ferran el cristaller, ex oerraté, perdia l’oremus
pel pubis angelical de la noia
de la casa de dinars la conquense
el carrer amoroses un deliri laing ottis supertramp
amb els menestrals del rei la taca blava
darrere de la barra
cresol dels segles capsa
un laberint ens la ballava a dues mans
l’associació de veïns
miquel wiergo for president abans de tocar tattoo
anar-se’n a la zona nacional cal fer pela
rafa ventura melià igual vol dir itàlia
amb pati interior cort corral filòsofs de la nova dreta 
la versió amb mel·lotró la muixeranga
vespra del nou d’octubre a les torres de serrans
La destral de dues fulles contra l’estat contracultura
domjoan lacan anne sexton bataille el sifoner
tu seràs un unicorn la cervesa calenta
en les butxaques del poeta oficiant de les nits insomnes
maria
el cèrvol orb
patrizia cavalli
passolini de la forêt,
albània
les branques de soto
gesmil i fang al taller de Benimaclet
la teoria dels tres móns sense passa-port
com un claror de lluna al crit de la gran fumada
dels núvols incerts,
agustí riba papà doc de peníscola
tu rebufes la flor de la passió somrius
amb lentes martellades
et beus l’horitzó
dibuixes l’alba roja
creues per sempre la porta verda,
les tenebres d’alcatraz i la sang dels màrtirs,
l’extrema esquerra al conservatori de Milano
ramats de cignes someres i ànecs lucio dalla
aprens sobre el terreny l’afany del rei demetri
encara fas fugina d’aquest laberint tan ximple
per poder pensar una mena de llei suprema
harmonia fraternal solidària
a despit del nou ordre del vell món
el caos en caixa de sabates
reguiny subproletari
mai no seràs feliç a berlin
a valència
enlloc
no pots ai las enderrocar les muralles
d’aquesta
        indestriable
                 consciència
                                maleïda
                                              teua







NOSTALGIA DE TONIPEP RODRÍGUEZ





uno a uno los círculos concéntricos en los ojos de los freaks brothers
el hijo de carlos parís
el algodón en rama de la marieta
la intimidad del café-concert
soñada en los ‘barquitos’ del cine museo
cuando aún era el arco zonal del barrio del carmen
y fernando el cristalero, ex oerreté, perdía el oremus
por el pubis angelical de la chica
de la casa de comidas la conquense
la calle amorosas un delirio laing ottis supertramp
con los menestrales del rey la mancha azul
tras la barra
cresol de los siglos capsa
un laberint nos la bailaba a dos manos
la asociación de vecinos
miquel wiergo for president antes de tocar tattoo
irse a la zona nacional hay que hacer pela
rafa ventura melià igual vol dir itàlia
con patio interior corte corral filósofos de la nueva derecha 
la versión con melotrón la muixeranga
vísperas del nueve de octubre en las torres de serranos
el hacha de dos hojas contra el estado contracultura
domjoan lacan anne sexton bataille el sifoner
tú serás un unicornio la cerveza caliente
en los bolsillos del poeta oficiante de las noches insomnes
maría
el ciervo ciego
patrizia cavalli
passolini de la forêt,
albania
las ramas de soto
jazmín y barro en el taller de Benimaclet
la teoría de los tres mundos sin pasaporte
como un claro de luna al grito de la gran fumada
de las nubes inciertas,
agustín riba papá doc de peñíscola
tú resoplas la flor de la pasión sonríes
con lentos martillazos
te bebes el horizonte
dibujas el alba roja
cruzas por siempre la puerta verde,
las tinieblas de alcatraz y la sangre de los mártires,
la extrema izquierda en el conservatorio de Milano
hatos de cisnes burras y patos lucio dalla
aprendes sobre el terreno el afán del rey demetrio
aún haces novillos en este laberinto tan necio
para poder pensar una especie de orden suprema
a despecho del nuevo orden del viejo mundo
el caos en caja de zapatos
fastidio subproletario
nunca serás feliz en berlín
en valencia
en lugar alguno
no puedes ay derrocar las murallas
de esta
        inexcusable
                 conciencia
                                maldita
                                              tuya

viernes, 27 de julio de 2012

LLESCA DEL DELER

Imatge presa de la xarxa




LLESCA DEL DELER





I

He perdut les empremtes del desig en la neu batuda de les natges desapariades



II

Una mà de randa a l’arc del cel del teu pubis rasurat



III

La remor del vesc es debat entre les pluges lentes i les marees blaves



IV

Estendre la bugada dels besos rosacis a l’aguait del rizotto que combrega a l’àpex del panteix més untós en vulva d'eixam intemerata

(de La mort del pare, 2012)




REBANADA DEL DELEITE




I
He perdido las huellas del deseo en la nieve batida de las nalgas desapareadas

II
Una mano de randa en el arco iris de tu pubis rasurado

III
El rumor del muérdago se debate entre las lluvias lentas y las mareas azules

IV
Tender la colada de los besos rosáceos al acecho del risotto que comulga en el ápice del jadeo de mayor unte vulva de enjambre intemerata

jueves, 26 de julio de 2012

CONTRA EL SOL PONENT

Imatge presa de la xarxa




CONTRA EL SOL PONENT



El nostre món interior és tan ampli
Rifat Ilgaz



Arrela
el
desig
al
solc
obert
de
l’edat.
Ens
desempolsega!

(de La mort del pare, 2012)





CONTRA EL SOL PONIENTE



Nuestro mundo interior es tan amplio
Rifat Ilgaz



Echa
raíces
el
deseo
en
surco
abierto
de
la
edad.
Nos
desempolva!

miércoles, 25 de julio de 2012

PARAR TAULA

Imatge presa de la xarxa



PARAR TAULA



Un incendi de culleres damunt de la taula dels qui creuen en el llenguatge dels objectes alguna cosa més que el reflex de l’espill les flors grogues del tacte els bocins de vidre el rouge de llavis en el pit de llop la bota de soledat per a les postres
(de La mort del pare, 2012)




PONER LA MESA



Un incendio de cucharas sobre la mesa de quienes creen en el lenguaje de los objetos algo más que el reflejo del espejo las flores amarillas del tacto los trozos de vidrio el rouge de labios en el pecho de lobo la bota de soledad para los postres

martes, 24 de julio de 2012

EMOCIONAL

Imatge presa de la xarxa




EMOCIONAL





saturated with an ego trying to
isolate itself from a former ideal.
Scott Thurston




El meu sentit assaciat pel seu mateix ego en tensió amb el teu ideal aguaita la presència de les paraules el puzzle d’amor les darreres memòries perquè al capdavall el poema damunt del pont de cristall faça el correcte

(de La mort del pare, 2012)






EMOCIONAL



saturated with an ego trying to
isolate itself from a former ideal.
Scott Thurston




Mi sentido saciado por su mismo ego en tensión con tu ideal acecha la presencia de las palabras el puzzle de amor las últimas memorias para que al fin el poema sobre el puente de cristal haga lo correcto

lunes, 23 de julio de 2012

DELER

Imatge presa de la xarxa




DELER



He
begut
l’absenta
més
lletosa
en
oculta
copel•la.
En
l’expiació
de
les
fades
verdes,
Tu,
filla
d’Artemisa
i
del
meu
deler…

(de La mort del pare, 2012)




DELER




He
bebido
la
absenta
más
lechosa
en
oculta
copela.
En
la
expiación
de
las
hadas
verdes,
Tú,
hija
de
Artemisa
y
de
mi
ansia…

domingo, 22 de julio de 2012

CANÇÓ D’INNOCÈNCIA

Imatge presa de la xarxa




CANÇÓ D’INNOCÈNCIA



And the sky-lark sings with me.
O! what sweet company.
W. Blake


Com un xiquet amb la seua bossa de colometes de dacsa al jardí de belles de nit he atés en somnis els vots de l’Orde d’Enamorats a trenc d'alba.

(de La mort del pare, 2012)




CANCIÓN DE INOCENCIA



And the sky-lark sings with me.
O! what sweet company.
W. Blake



Como un niño con su bolsa de palomitas de maíz en el jardín de don diegos de noche esperé en sueños los votos de la Orden de Enamorados a punta de alba.

sábado, 21 de julio de 2012

PUNY ENLAIRE

 Imatge de Mariana Pessah




PUNY ENLAIRE




Molsa i tulipes,
i farigola. Oblida
que el teu nom fou
escrit en terra.

(de La mort del pare, 2012)





PUÑO EN ALTO



Musgo y tulipanes,
y tomillo. Olvida
que tu nombre
fue escrito en el suelo.

viernes, 20 de julio de 2012

paraules per a qui s’entendrà

Mani 19 juliol a València. Imatge presa de facebook




paraules per a qui s’entendrà




conjunció d’astres o lluita de classes
les gavines no faran niu aquest estiu
abstretes en la batuda de les seues ales retalls
cauran però no hi ha platja suficient
poder solidaritat treball roden caps
com rastolls de velles bíblies
versos de Nazim Hikmet Teresa León Joan Brossa
i Miguel Hernández
potser ara la meua mort tindrà sentit
no puc navegar la nit si em manca la carícia
de les teues mans quan al carrer el desig és nostre
Atila Ilhan diu que no sóc per a tu t’estime
tinc però tants amics la classe obrera entera

(de La mort del pare, 2012)




palabras para quien comprenderá




conjunción de astros o lucha de clases
las gaviotas no harán nido este verano
ensimismadas en el batir de sus alas recortes
caerán pero no hay playa suficiente
poder solidaridad trabajo ruedan cabezas
como rastrojos de viejas biblias
versos de Nazim Hikmet Teresa León Joan Brossa
y Miguel Hernández
puede que mi muerte ahora tenga sentido
no puedo navegar la noche si me falta la caricia
de tus manos cuando en la calle el deseo es nuestro
Atila Ilhan dice que no soy para ti te quiero
tantos amigos la clase obrera entera

jueves, 19 de julio de 2012

CONREU DE LA METÀFORA

Imatge presa del blog de Claudia Contreras



CONREU DE LA METÀFORA



Àngels de neu
Globus de neu
Papallones de neu
Tota una altra mena de neu
Pasta ricotta als llavis

Sobtadament la constel•lació
Dels mugrons desafia
els capcirons dels ulls


Com digué l’Amy Hollowell, que no sembla ser un aka ni un joc a la deriva de l’esquif buit de la seua besàvia:

“Només un imbécil esculpiria el que no es pot esculpir”

(de La mort del pare, 2012)




CULTIVO DE LA METÁFORA



Ángeles de nieve
Globos de nieve
Mariposas de nieve
Un tipo distinto de nieve
Pasta ricotta en los labios

De pronto la constelación
De los pezones desafía
Las yemas de los ojos


Como dijo Amy Hollowell, que no parece que sea un aka ni un juego a la deriva del esquife vacío de su bisabuela:

“Sólo un imbécil esculpiría lo que no se puede esculpir”

miércoles, 18 de julio de 2012

LA MURADA DEL MITE

Imatge presa del facebook de Marina Centeno



LA MURADA DEL MITE



El somni enderrocat de les parets de sal empentes al cel els ulls de la foscor teuladins i cigales de l’Amor vençut de l’edat car a l’illa del teu ventre l’efímer s’assegura amb els batecs d’incerteses constants per damunt de l’inesperat dels murs de vim en insadollable espera…

(Miratge en la meua columna ubicat al casc antic de la ciutat del dolor)

(de La mort del pare, 2012)




LA MURADA DEL MITO



El sueño derrocado de las paredes de sal empujas al cielo los ojos de la oscuridad gorriones y cigarras del Amor vencido de la edad pues en la isla de tu vientre el efímero se asegura con los latidos de constantes incertidumbres por encima de lo inesperado de los muros de mimbre en insaciable espera…

(Espejismo en mi columna ubicado en el casco histórico de la ciudad del dolor.)

martes, 17 de julio de 2012

INCÚRIA

Imatge presa de la xarxa



INCÚRIA





A Paloma Grace Castellanos





Dansa el frec de pètals
al pipelleig de la rosa.
Secreta peresa!


(de Llibre dels haikus, 2009)







INCURIA





A Paloma Grace Castellanos





Danza el roce de pétalos
al parpadeo de la rosa.
¡Ah, secreta pereza!

lunes, 16 de julio de 2012

JAZZ D’AMOR MENOR

Janis Joplin. Imatge presa de la xarxa. 



JAZZ D’AMOR MENOR



It seems you just got lost somewhere out in the world
Janis Joplin



Darrere de tu sóc memòria de les coses que tires a faltar, com l’estació de l’any desarrelada, la continuació de la postura d’un fals trencat, semblant a les empremtes d’ombra encongida en les parets del desig i en les pluges de l’incendi de la sang, fins ben bé recordar el que té de pretext l’assaciament de forçada independència sense pas enrere: jo, de sempre.

(de La mort del pare, 2012)





JAZZ DE AMOR MENOR



It seems you just got lost somewhere out in the world
Janis Joplin



Tras de ti soy memoria de las cosas que extrañas, como la estación del año desenraizada, la continuación de la postura de un falso roto, tal las huellas de sombra apocada en las paredes del deseo y en las lluvias del incendio de la sangre, hasta lo mucho que me recuerda lo que tiene de pretexto el hartazgo de forzada independencia sin vuelta atrás: yo, de siempre.

domingo, 15 de julio de 2012

L’OMBRA ANTIGA

Imatge presa de la xarxa




L’OMBRA ANTIGA





As terríveis danações que habitam outras realidades,
Outras tiranias muito fortes, muito fortes e eternas.
Jorge de Lima





Servar la meua infantesa:
allà les aigües;
ací la mirada.

(Conec els vents que bufen la randa,
la mà que crema l’última rosa d’estiu.)

(de La mort del pare, 2012)




LA SOMBRA ANTIGUA




As terríveis danações que habitam outras realidades,
Outras tiranias muito fortes, muito fortes e eternas.
Jorge de Lima





Mantener la niñez:
allá las aguas;
aquí, pues, la mirada.

(Conozco los vientos que soplan la randa,
la mano que arde la última rosa de verano.)

sábado, 14 de julio de 2012

ALTANIT

Imatge presa de la xarxa




ALTANIT



La presència del mar a trenc d’alba és un lloc comú, pura mecànica com la contemplació de les aigües del somni sagnants, com ara les ales abatudes de l’ocell de la memòria, oh reguer sec dins de la meua pell, és ombra de la podridura davant del miratge de l’ordenador, llavors l’escuma dels foscos versos de poeta a l’atzucac de sorra fictícia esdevé diamant de soledats immunes al darrer fanguer…

(de La mort del pare, 2012)







ALTANOCHE




La presencia del mar al amanecer es un lugar común, pura mecánica como la contemplación de las aguas del sueño sangrantes, como las alas abatidas del pájaro de la memoria, oh acequia seca dentro de mi piel, es sombra de la podredumbre ante el espejismo del ordenador, entonces la espuma de los oscuros versos de poeta en el callejón de arena ficticia deviene diamante de soledades inmunes al último lodazal…

viernes, 13 de julio de 2012

VORI

Imatge presa de la xarxa




VORI



Només a trenc d'alba
la lloba blanca davalla
de la neu al fang.

(de Llibre dels haikus, 2010)





VORI



Tan sólo a la luz del alba
la loba blanca desciende
de la nieve al lodo.

miércoles, 11 de julio de 2012

SOFIA

Imatge presa de la xarxa




SOFIA





Els teus pits en flor,
gàbia de papallones
per als parotets.


(de Llibre dels haikus, 2010)







SOFÍA





Tu pecho en flor,
jaula de mariposas
para candiles.

martes, 10 de julio de 2012

VÒRTEX

Imatge del poeta rumano Alexandru Petria



VÒRTEX



nici papuşă
şi nici femeie
ca o fântână cu apă rece
eşti la fel ca pingunii
cu aripi
şi fără zbor
Alexandru Petria



El terra de fusta de la consciència començà a cruixir quan al vòrtex de la mà de fang trobat en la carícia…

(de La mort del pare, 2012)





VÓRTICE



nici papuşă
şi nici femeie
ca o fântână cu apă rece
eşti la fel ca pingunii
cu aripi
şi fără zbor
Alexandru Petria



El suelo de madera de la conciencia comenzó a crujir cuando en el vórtice de la mano de barro hallado en la caricia…

lunes, 9 de julio de 2012

DESPULLES DE LA FAULA

Imatge presa de la xarxa





DESPULLES DE LA FAULA




El raïm dels meus ulls pengen de la perxa dels miralls de mar d’antigues ferides. Com una rabosa ensumant calcigades en la neu bruta de les palpebres.

(de La mort del pare, 2012)





DESPOJOS DE LA FÁBULA




Las uvas de mis ojos cuelgan de la percha de los espejos de mar de antiguas heridas. Como una zorra olfateando pisadas en la sucia nieve de los párpados.

domingo, 8 de julio de 2012

BOMBOLLES

Imatge presa de la xarxa




BOMBOLLES




Crema la pell amb bombolles, la meua paciència perí al sol. En la set que se’ha dut la meua llengua, tot l’amor d’alguna manera es capgira.

(de La mort del pare, 2012)




AMPOLLAS




Quema la piel con ampollas, mi paciencia pereció al sol. En la sed que se ha llevado mi lengua, todo el amor de alguna manera se da la vuelta.

sábado, 7 de julio de 2012

FACILITARI

Imatge presa de la xarxa




FACILITARI



Il•luminat
per llampecs de paraula…
Joan Vinyoli




Pàgines esparses del meu quadernet de notes: 'confusió al voltant dels prejudicis d’amor'. Els vents del desig em cremaren el mapa del cor.

de La mort del pare, 2012)






SIMPLÓN




Il•luminat
per llampecs de paraula…
Joan Vinyoli



Páginas dispersas de mi cuadernillo de notas: 'confusión acerca de los prejuicios de amor'. Los vientos del deseo quemaron el mapa de mi corazón.

viernes, 6 de julio de 2012

CORREDOR

Imatge presa de la xarxa





CORREDOR




La veu que et crida és corredor estret entre els teus dos penya-segats.

(de La mort del pare, 2012)




PASILLO



La voz que te llama es estrecho pasillo entre tus dos acantilados.

jueves, 5 de julio de 2012

LECTURA DE CONSTANTIN STANCU

Imatge presa de la xarxa



LECTURA DE CONSTANTIN STANCU




Ploaie timpurie, ploaie târzie
Constantin Stancu




Si hi haguera un cel de paraules en exili,
la pluja seria aleshores una dona
alliberada en terra de ningú,
entre una estació i una altra.

(de La mort del pare, 2012)






LECTURA DE CONSTANTIN STANCU




Ploaie timpurie, ploaie târzie
Constantin Stancu





Si en exilio hubiera un cielo de palabras,
la lluvia entonces una mujer sería
en tierra de nadie liberada,
entre una estación y otra.

miércoles, 4 de julio de 2012

BESADA DE CEC

Imatge presa de la xarxa



BESADA DE CEC



Inclineu els vostres esperits davant la llum
perquè només així veureu el fosc suplici
que ens espera en el tàlem de roses.
Francesc Collado



La cadernera troba l’espina de flor al bec de les aus de carronya. La soledat traslladà el seus còdols al parany del darrer sentit.

(de La mort del pare, 2012)





BESO DE CIEGO




Inclineu els vostres esperits davant la llum
perquè només així veureu el fosc suplici
que ens espera en el tàlem de roses.
Francesc Collado




El jilguero encuentra la espina de flor en el pico de las aves de carroña. La soledad trasladó sus guijarros al armadijo del último sentido.

martes, 3 de julio de 2012

HIDRARGIR

Imatge presa de la xarxa




HIDRARGIR




Allò que en la meua pell encara dol és la recerca de la sang als espills del teu cos fragmentari.
(de La mort del pare, 2012)




AZOGUE



Lo que en mi piel duele todavía es la búsqueda de la sangre en los espejos de tu cuerpo fragmentario.

lunes, 2 de julio de 2012

DE PROFUNDIS

Imatge presa de la xarxa




DE PROFUNDIS




els cabells rulls s’enderrocaren:
la lluna passà al damunt de les aigües
rompudes del pubis del pensament.

(de La mort del pare, 2012)






DE PROFUNDIS




Los rizos de cabello se vencieron:
la luna pasó por sobre las aguas
partidas del pubis del pensamiento.

domingo, 1 de julio de 2012

BESCANVI

Imatge històrica presa de la xarxa



BESCANVI



Com fa bé a recordar-m’ho don Antonio, tota la meua poesia no val, miner, la dignitat en desesper de la teua barrinada.

(de La mort del pare, 2012)




CAMBIO




Como hace bien en recordármelo don Antonio, toda mi poesía no vale, minero, la dignidad desesperada de tu barreno.