Imatge presa de la xarxa
VENT
DE VI·LÀ
El rouge de la
memòria
en el descrèdit
gris
del sexe de
l'edat...
VIENTO
DE VILANO
El rouge de la
memòria
en descrédito
gris
del sexo de la
edad.
sábado, 28 de febrero de 2015
jueves, 26 de febrero de 2015
RETORN DEL PRÒDIG
Imatge presa de la xarxa
RETORN DEL PRÒDIG
Els teus ulls guarden
el vol de papallona,
so de vellut.
VUELTA DEL PRÒDIGO
Tus ojos guardan
vuelo de mariposa,
son de velludo.
miércoles, 25 de febrero de 2015
CONTESTATÀRIA
Imatge presa de la xarxa
CONTESTATÀRIA
No
et
valdrà
en
l’amor
emprar
l’alfabet
dels
desertors.
CONTESTATARIA
No
te
valdrá
en
el
amor
usar
el
alfabeto
de
los
desertores.
martes, 24 de febrero de 2015
SET COLPIMENTS
Imatge presa de la xarxa
SET COLPIMENTS
1
Les branques trencades del desig nien
en els teus llavis per tractar de colpir noves paraules…
2
El cel obri la boca de llum als
milers d’aus que no trobares en la besada.
3
La nit tremolant com l’hivern
acumulat al palmell amerat per una pluja d’absències.
4
El penya-segat dels teus ulls deserta
una guerra civil en el batec del meu cor.
5
En trencar l’alba les gavines moren a
la ciutat dels somnis esperant l’albatros.
6
El desig, al capadavall, arriba de
l’aigua que no bevem, com els coloms del vòmit al meu pit d’ànima esgarrifada.
7
Amb aquest poema el nus de gola que
glorifica.
SIETE IMPRESIONES
1
Las ramas rotas del deseo anidan en
tus labios para tratar de forzar nuevas palabras
2
El cielo abre la boca de luz a las
miles de aves que no hallaste en el beso.
3
La noche temblorosa como el invierno
acumulado en la palma amarada por una lluvia de ausencias.
4
El acantilado de tus ojos deserta una
guerra civil en el latido de mi corazón.
5
Al romper el alba las gaviotas mueren
en la ciudad de los sueños esperando al albatros.
6
El deseo, finalmente, llega del agua
que no bebemos, como los palomos del vómito en mi pecho de ánima en aspaviento.
7
Con este poema el nudo de garganta
que glorifica.
lunes, 23 de febrero de 2015
TRAVÉS DEL FOSC XIULA EL TEMPS
Imatge presa de la xarxa
TRAVÉS
DEL FOSC XIULA EL TEMPS
la infelicitat de l’arbre corcat la
infelicitat perfecta mal d’amors la flor hiper de falsa muntanya buida
l’equívoc la infelicitat sense dubte la taverna del poema el riure pudent de la
llum del fanalet colpeja la branca de la sífilis cendra neguitosa espolvada al
sexe algú es passeja amb una rosa pàl·lida del contenidor de la nit (fora del
vers no hi ha el verí de la història)
A
TRAVÉS DE LO OSCURO SILBA EL TIEMPO
la infelicidad del árbol carcomido la
infelicidad perfecta mal de amores la flor hiper de falsa montaña vacía el
equívoco la infelicidad sin duda la taberna del poema la risa maloliente de la
luz del farolillo golpea la rama de la sífilis en desazón ceniza espolvoreada
en el sexo alguien se pasea con una rosa pálida del contenedor de la noche
(fuera del verso no hay el veneno de la historia)
domingo, 22 de febrero de 2015
DE MICA EN MICA
Imatge presa de la xarxa
DE MICA EN MICA
Ets
soledat per elevació de l'esperit, enllà del quiasme reduït als porus oberts en
la pell del poema.
POCO A POCO
Eres
soledad por elevación del espíritu, más allá del quiasmo reducido a los poros
abiertos en la piel de poema.
sábado, 21 de febrero de 2015
DE CERT
Imatge presa de la xarxa
DE
CERT
L’acàcia de Vinyoli es cansà d’esperar el viatger enmig del camí. Ara jau despullada ben lluny en les vinyes del Senyor. I somriu a l’aguait: sap que no hi ha final que allà no torne de bell nou.
CON
CERTEZA
La acacia de Vinyoli se cansó de esperar al viajero en medio del camino. Yace ahora desnuda muy lejos en las viñas del Señor. Y sonríe al acecho: sabe que no hay final que allá no regrese de nuevo.
viernes, 20 de febrero de 2015
ETERNITAT DE PAS
Imatge presa de la xarxa
ETERNITAT DE PAS
Totes les
històries
comencen amb la mateixa tristor.
comencen amb la mateixa tristor.
Dumitru
Ichim
Trist
com
els
amors
breus
de
falsa
identitat.
ETERNIDAD DE PASO
Toate poveștile
încep cu
aceeași tristețe
Dumitru Ichim.
Triste
como
los
amores
breves
de
falsa
identidad.
jueves, 19 de febrero de 2015
DARRER COMIAT
Imatge presa de la xarxa
DARRER
COMIAT
Per a Montse Anfruns
Damunt la randa
dels llavis la
sentor
de la magnòlia.
ÚLTIMA
DESPEDIDA
A Montse Anfruns
Sobre la
randa
de labios
el olor
de
la magnolia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)