Janina Sfetcu
Poema de
JANINA SFETCU traduït en català per PERE BESSÓ
NO
EXISTÈNCIA
Retrocedim fins que ningú no
ens veu
o reconeix. Marxant amb els
dies penjant dels ossos,
amb les nits adherides a les
parpelles,
tractant de viure la mort de
l’altre.
Només la pluja ens salva dels
deliris.
El mateix àngel que abans vivia
sota els nostres peus,
ara s’amaga darrere de núvols
frescos,
i evapora les gotes
de pluja, que ens alliberarien
de l’esclavatge cap a nosaltres mateixos.
Al peu del mar vetlle les ones.
NO
EXISTENCIA
Retrocedemos hasta que nadie nos ve
o reconoce. Marchando con los días pendiendo de los huesos,
con las noches adheridas a los párpados,
intentando vivir la muerte del otro.
Sólo la lluvia nos salva de los delirios.
El mismo ángel que antes vivía bajo nuestros pies,
ahora se esconde tras nubes frescas, evaporando las gotas
de lluvia, que nos liberarían de la esclavitud hacia nosotros mismos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario