Imatge presa de la xarxa
Poema d’ELISABETA ISANOS
traduït del romanés al català per PERE BESSÓ
COSMOS
La terra s’alça en centenars de cels,
amb finestres vençudes,
amb ossos blancs,
la llum de les ferides crema
inextingible de mars,
en tantes nits
com estrelles a la nit.
COSMOS
Pământul răsare pe sute de ceruri,
cu ferestre învinse,
cu oase albe,
lumina rănilor arde
nestinsă de mări,
în tot atâtea nopți
câte stele în noapte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario