Imatge presa de la xarxa
ALBA
A Iona Vior
A la palma
de la mà els solcs de les fulles caigudes i la sang dels núvols que es
desensonyen en els teus llavis a contrallum de l’ull pelegrí.
ALBA
En la
palma de la mano los surcos de las hojas caídas y la sangre de las nubes que se
desperezan en tus labios al trasluz del ojo peregrino.
Bellísimo poema breve, Pere:
ResponderEliminarEs siempre agradable comprobar que estás en plena forma lírica.
Un beso
Anna
Tu, Anna, que em lliges amb ulls d'amiga total!
ResponderEliminar