lunes, 9 de enero de 2017

COSMOS

Imatge presa de la xarxa





Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ



COSMOS


La terra s’alça en centenars de cels,
amb finestres vençudes,
amb ossos blancs,
la llum de les ferides crema
inextingible de mars,
en tantes nits
com estrelles a la nit.



COSMOS


Pământul răsare pe sute de ceruri,
cu ferestre învinse,
cu oase albe,
lumina rănilor arde
nestinsă de mări,
în tot atâtea nopți
câte stele în noapte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario