jueves, 31 de enero de 2013

ESTÀTUA DE SAL

Imatge presa de la xarxa





ESTÀTUA DE SAL





Elle n’est pas là
C’est la nuit noire
Pierre Reverdy



A la fi l’has trobada
com flama enervada al desert.  

(de Mas del Peller, 2013)






ESTATUA DE SAL


  


Elle n’est pas là
C’est la nuit noire
Pierre Reverdy

 


Al final la encontraste
como llama enervada en el desierto.


miércoles, 30 de enero de 2013

EN LA MATEIXA PEIXERA

Autor de la fotografía: Santiago Fernández Rodríguez





EN LA MATEIXA PEIXERA




we´re just two lost souls
swimming in a fish bow!
Pink Floyd





Un regust de passant atrafegat taca l’alé corromput de la ciutat on viu la puta vella, quan de matinet badalla i despulla la tos ressequida de tabac, brisa de quadra i llums de fanal en aquesta albereda on es desembolica una cruïlla de vents contraris, com qui es desprén del corc de les dents a la bombonera. Ací el paquebot de fusta deixa el plany de telenovel·la en alta mar de la tauleta de nit. L’esglai d’aquesta casa de mercaduria rància deixa al darrere somriures i vels de celístia blava i camps a través en el trem dels arbres de la cendra i el fred soroll de metàl·liques ànimes en pena. Com la darrera figura dels cavallets, la cambra protegeix rònegament el meu espai d’enrònies amb murs mig enrunats i espera. Els capvespres raguts de l’edat del congost cauen com els discos de vinil en la caixa de música. Tant de bo estiguesses ací. Les postals amb paisatges de deserts i estampetes de sagrats mil·lenaris de lluna aterren a la saleta d’espera dels visitadors com si eren àngels foscos arribats d’algun estel llunyà.






EN LA MATEIXA PEIXERA



we´re just two lost souls
swimming in a fish bow!
Pink Floyd



Un resabio de viandante atareado mancha el aliento corrompido de la ciudad donde vive la puta vieja, cuando de buena mañana bosteza y desnuda la tos reseca de tabaco, orujo de cuadra y luces de farola en esta alameda en donde se desmadeja una encrucijada de vientos contrarios, como quien se desprende de la carcoma de los dientes en la bombonera. Aquí el paquebote de madera deja el llanto de telenovela en alta mar de la mesita de noche. El susto de esta casa de mercancía rancia deja atrás sonrisas y velos de resplandor azul y campos a través en el temblor de los árboles de la ceniza y el frío ruido de metálicas almas en pena. Como la última figura del tiovivo, la habitación protege escasamente mi espacio de manías con muros medio derruidos y espera. Los atardeceres raídos de la edad del congosto caen como los discos de vinilo en la caja de música. Ojalá estuvieses aquí. Las postales con paisajes de desiertos y estampillas de sagrados milenios de luna aterrizan en la salita de espera de los visitadores como si fuesen ángeles obscuros llegados de alguna estrella lejana.



martes, 29 de enero de 2013

D’ALT AMAR

Imatge presa de la xarxa




D’ALT AMAR




El ver desig és un llindar a la font del qual mai no arribaràs. Com ona d’alta mar, fineix en tu mateix, accepta-ho. 

(de Mas del Peller, 2013)





DE ALTA MAR




El verdadero deseo es un umbral a cuya fuente nunca llegarás. Como ola de alta mar, acaba en ti mismo, acéptalo.


lunes, 28 de enero de 2013

OMBRA

Imatge presa de la xarxa




OMBRA




En realitat, en l’escuma de l’ona primigènia tan sovint somiada no resta la paraula incandescent, ni tans sols les brases del seu revers: sospita, dolor, l’irresolut de l’instant. Només el tancat del poeta.
  
(de Mas del Peller, 2013)




SOMBRA




En realidad, en la espuma de la ola primigenia tan a menudo soñada no queda la palabra incandescente, ni si quiera las brasas de su reverso: sospecha, dolor, lo irresoluto del instante. Únicamente el cercado del poeta.


domingo, 27 de enero de 2013

RETORT A MONIQUE AKKARI

Imatge presa de la xarxa




RETORT A MONIQUE AKKARI




Le vent propre lavait de tous les rendez-vous
Par la porte et le loup
Valentine Penrose



Vés a espai amb l’amic
la germana del qual és bella
hi haurà la porta de corral
la gatonera
a llom del sonet
el filferro esdentengat del llop
que guareix tots els contes
voldrà xiular-te les ales dels pits

i una gossa en zel mai no s’envola
a l’encalada de la pilota
en el nostre teulat de somnis de sang
de cireres melangioses
besos redons al fons de la golfa
núvols voldrà el desig mirlitó
cartró paper ceba cobla de cec
Vés en compte
amb el besllum la pedreta preciosa
dels entrellavis
el rail del tren que no cessa
engoliràs vulgues que no l’afronta
el dol de set mesos
a la fi ballaràs al so i les paraules de la Bella
a gosades que assaboriràs el vici just
la nit de llengua en rebel·lia
faràs el cérvol el moltó l’anyell
i l’oca
et deixaràs la mitja mànega al bací la butla
els alls al morter
festa de cervesa calenta
si trobes pèl al toisó
ungla fervent
pica-pica
mentiràs si toca
accepta
herba a la lluna lletera cruel mirabilia


(de Quadern de Tunísia, agost 2009)






RETUERTO A MONIQUE AKKARI





Le vent propre lavait de tous les rendez-vous
Par la porte et le loup
Valentine Penrose



Cuídate del amigo
cuya hermana es bella
habrá puerta de corral
gatera
a lomos del soneto
alambre desdentado del lobo
que sana todos los cuentos
querrá silbarte las alas de los pechos

y una perra en celo nunca se vuela
al encolado de la pelota
en nuestro tejado de sueños de sangre
de cerezas melancólicas
besos redondos al fondo del desván
nubes querrá el deseo flauta de caña
cartón papel cebolla copla de ciego
Ve en cuenta
con el relumbre la piedrecilla preciosa
de los entrelabios
el riel del tren que no cesa
engullirás quieras que no la afrenta
el duelo de siete meses
al final bailarás al son y la letra de la Bella
cátate que saborearás el vicio justo
la noche de la lengua en rebeldía
harás el ciervo el carnero el cordero
y la oca
te dejarás la media manga en el bacín la bula
los ajos en el mortero
fiesta de cerveza caliente
si pelo en el toisón encuentras
uña ferviente
pica-pica
mentiràs si conviene
acepta
hierba en la luna lechetrezna cruel mirabilia



sábado, 26 de enero de 2013

ENCARNAMENT

Imatge presa del blog de Laura Vásquez Saturno





ENCARNAMENT


 

Viciós com l’abella que posa al teu ventre de sènia per alçar el vol amb els cadufets de les ales a la recerca de la mel tan propera.

(de Mas del Peller, 2013)







ENCARNAMIENTO





Vicioso como la abeja que se posa en tu vientre de noria para alzar el vuelo con los cangiloncitos de las alas a la búsqueda de la miel tan cercana.



viernes, 25 de enero de 2013

HERBES DE LA PENYA MARIA

Imatge presa de la xarxa




HERBES DE LA PENYA MARIA





Un nou món per aquella que s’afigura la carícia de les paraules en les sinestèsies del silenci.
  
(de Mas del Peller, 2013)






HIERBAS DE LA PEÑA MARÍA




Un nuevo mundo para aquella que reconoce la caricia de las palabras en las sinestesias del silencio.


jueves, 24 de enero de 2013

LLUM A LES FOSQUES

Imatge presa de la xarxa





LLUM A LES FOSQUES





Una espelma de besos furtius viu al caliu de la teua vulva per a ballar en somnis les darreres gotes de sang del descrèdit amorós.

(de Mas del Peller, 2013) 



 
 
 
LUZ A OSCURAS





Una vela de besos furtivos vive a rescoldo de tu vulva para bailar en sueños las últimas gotas de sangre del descrédito amoroso.


miércoles, 23 de enero de 2013

LA LLUM TÉ LA DENSITAT DEL SILENCI

Imatge presa de la xarxa





LA LLUM TÉ LA DENSITAT DEL SILENCI




Dans la fidélité, nous apprenons à n’être jamais consolés
René Char





No t’il·lumines d’immens,
però vius a la cruïlla dels sens-llençols
en l’antesala de la morgue dels mots suïcidats,
amb el menyspreu dels pesadors de nervis en el darrer record,

 justament al cantó on es dirimeix l’absolut quotidià
de la buidor col·lectiva,
els agents patògens en l’organisme viu del vers que t’encripta,
despersonalitzes la sutura dels melics dels àngels desnonats,
coneixes com l’íntim batec de cor la immundícia dels amors llunyans, 

ets la flor més fosca que travessa la set del desconcert,
la medul·la del crit que infanta els símbols de la nit,
la melangia de la copa d’argent viu,
la pluja que llepa les ferides de la superstició del teu sexe. 





LA LUZ TIENE LA DENSIDAD DEL SILENCIO




Dans la fidélité, nous apprenons à n’être jamais consolés
René Char




No te iluminas de inmenso,
pero vives en la encrucijada de los sin-sábanas
en la antesala de la morgue de las voces suicidadas,
con el desdén de los pesadores de nervios en el último recuerdo,

 justo en la esquina donde se dirime el absoluto cotidiano
de la vaciedad colectiva,
los agentes patógenos en el organismo vivo del verso que te encripta,
despersonalizas la sutura de los ombligos de los ángeles desahuciados,
conoces como el íntimo latido de corazón la inmundicia de los amores lejanos, 

eres la flor más oscura que atraviesa la sed del desconcierto,
la médula del grito que da a luz los símbolos de la noche,
la melancolía de la copa de hidrargirio,
la lluvia que lame las heridas de la superstición de tu sexo.  


martes, 22 de enero de 2013

EXTENSIONS

Imatge presa de la xarxa




EXTENSIONS





El blau de l’ala
aquest blau de cristall
sense la ploma
  
(de Mas del Peller, 2013)





EXTENSIONES





Azul del ala  
este azul de cristal
quito de pluma


lunes, 21 de enero de 2013

EL BOSC DELS SOMNIS DELS ARBRES

Imatge presa de la xarxa





EL BOSC DELS SOMNIS DELS ARBRES




  
Davall de la vella cadira de buata jau la voluntat del vers abandonada. L’embranzida del silenci, venjança o virtut, en el límit de la consciència poètica del jo captaire dels mots, car Ella continua enterbolint amb el seu frec l’empatia dubtosa de l’univers.

(de Mas del Peller, 2013)







EL BOSQUE DE LOS SUEÑOS DE LOS ÁRBOLES





Bajo la vieja silla de guata yace la voluntad del verso abandonada. El arranque del silencio, venganza o virtud, en el límite de la conciencia poética del yo mendigo de las palabras, pues ella continúa enturbiando con su roce la empatía dudosa del universo.


domingo, 20 de enero de 2013

SANS SENS

Imatge presa de la xarxa





SANS SENS




L'existència no és més que la successió de versos blancs al voltant del teus pits. Que no et vinguen, doncs, amb el placet de la soledat.

(de Mas del Peller, 2013)

 

 

 
SANS SENS




La existencia no es más que la sucesión de versos blancos alrededor de tus pechos. Que no te vayan, pues, con el placet de la soledad.


sábado, 19 de enero de 2013

VIGÍLIA DEL MUSSOL

Imatge presa de la xarxa





VIGÍLIA DEL MUSSOL




Obri les aletes dels llavis,
em fa servir el pipelleig del clítoris
i s’abandona. 
 

(de Mas del Peller, 2013)





VIGILIA DEL MOCHUELO  




Abre las aletas de los labios, 
me ofrece el parpadeo del clítoris,
luego se abandona.



viernes, 18 de enero de 2013

FADO

Imatge presa de la xarxa




FADO

 


uma folha de tília
para guardar a promessa. Choveu
Luísa Ribeiro





Recull, Amor, tots els teus noms
en una targeta de te
la penge en l’arbre de la melangia
Algun turista nipó els llegirà

 (de La mort del pare, 2013)






FADO



uma folha de tília
para guardar a promessa. Choveu
Luísa Ribeiro




Recojo, Amor, todos tus nombres
en una tarjeta de té
la cuelgo en el árbol de la melancolía
Algún turista nipón acaso los lea