lunes, 30 de abril de 2012

EL PARANY DELS SENTITS

Imatge presa de la xarxa



 

EL PARANY DELS SENTITS





J'ai passé la tête hors du trou.
Odile Massé



La veu
(com udol del vent que ens frega
tot ho dispersa,
tot ho amuntega)
diu quan es calla
i amaga el que diu:
llot, esquerda, horitzó.

(de Els colps de la sal, 2012)





EL ARMADIJO DE LOS SENTIDOS





J'ai passé la tête hors du trou.
Odile Massé





La voz
(como aullido del viento que nos roza
todo lo dispersa,
todo lo apila)
dice cuando se calla
y oculta lo que dice:
lodo, grieta, horizonte.

domingo, 29 de abril de 2012

CERCLE INVERS

Imatge presa de la xarxa



CERCLE INVERS




Des mots poussés
derrière le silence. Peu importe
l’espace qui te laisse à toi-même
Hélène Dorion





Ignora el dolor.
No hi ha temps per al plany:
Només llenya ardida.

(de Llibre dels haikus, 2010)





CERCLE INVERS





Des mots poussés
derrière le silence. Peu importe
l’espace qui te laisse à toi-même
Hélène Dorion





Ignora el dolor.
No hay tiempo para el llanto:
Sólo leña ardida.

sábado, 28 de abril de 2012

SAINT JULIAN

Imatge presa de la xarxa



SAINT JULIAN




We are the surviving seeds
Of the Sower,
Escaped and unharmed,
Tossed and shaken,
Shaped and chiselled
By the wild wind.
Raymond Grech, The Surviving Seeds

Of the thirsty lonely sailor in his shell
George Gregory Buttigieg, Lost at sea





El món devora les nostres parpelles
que sobreviuen al dellà dels somnis,
llavors del sembrador de la rosa
que mastega la nit,
paisatge que revivim en un poema d'exili
a la manera d'Hélène Dorion
asseguda a vora del mar,
però refractària del tot al refet:
vés a dir al meu amic que encara recorde
les fulles de llorer enrotllades a l'horitzó,
que flote, ara sí, en un saltiró de Cohen
per a guarir la melangia dels ocells
del filferro, quan esclaten les cletxes
i es perden els solcs de les pedres gitades
al bell mig dels esquinçalls dels segles,
esmunyit, escapat, il•lés,
jugat a cara o creu,
modelat i cisellat pel vent salvatge.
Cerque l'aigua,
la riba de la imatge que retorna,
i de nou es penja de nosaltres.
Recorde la joia del lloc que renta l'ona:
També enllà habitava la llum.

(de El Quadern de Malta, 2006)





SAINT JULIAN





We are the surviving seeds
Of the Sower,
Escaped and unharmed,
Tossed and shaken,
Shaped and chiselled
By the wild wind.
Raymond Grech, The Surviving Seeds

Of the thirsty lonely sailor in his shell
George Gregory Buttigieg, Lost at sea





El mundo devora nuestros párpados
que sobreviven más allá de los sueños,
semillas del sembrador de la rosa
que mastica la noche,
paisaje que revivimos en un poema de exilio
a la manera d'Hélene Dorion
sentada a orillas del mar,
pero refractaria del todo al rehecho:
ve a decirle a mi amigo que aún recuerdo
las hojas de laurel enrolladas en el horizonte,
que floto, ahora sí, en un brinco de Cohen
para sanar la melancolía de los pájaros
del alambre, cuando estallan las rendijas
y se pierden los surcos de las piedras lanzadas
en medio de los jirones de los siglos,
escurrido, escapado, ileso,
jugado a cara o cruz,
modelado y cincelado por el viento salvaje.
Busco el agua,
la orilla de la imagen que regresa,
y de nuevo se cuelga de nosotros.
Recuerdo el gozo del lugar que enjuaga la ola:
También allá habitaba la luz.

viernes, 27 de abril de 2012

THRILL IS GONE

Imatge presa de la xarxa



THRILL IS GONE



Un cer vânăt de toamnă
Cu stele ce se agaţă în crengile arborilor.
Ion Cristofor




Mira per la finestra del cor a la recerca de la papallona roja que definisca el foc sagrat de la nit, si la porta que s'obria al camí de les altes espurnes s'ha enrunat al bell mig dels fragments del cadastre del cel en la fosca sang dels malsons.

(de Els colps de la sal, 2012)




THRILL IS GONE




Un cer vânăt de toamnă
Cu stele ce se agaţă în crengile arborilor.
Ion Cristofor



Mira por la ventana del corazón en pos de la mariposa roja que defina el fuego sagrado de la noche, si la puerta que se abría al camino de las altas centellas se ha derrocado entre los fragmentos del catastro del cielo en la oscura sangre de las pesadillas.

jueves, 26 de abril de 2012

GLICINES

Imatge presa de la xarxa



GLICINES



Jo acostumava a dur els vents de cada viatge al pit, com una tristesa formosa. Ara només l’ombra de la seda en l’ala del somni, flors de glicina que encara oloren…

(de Els colps de la sal, 2012)




GLICINAS




Yo solía llevar los vientos de cada viaje en el pecho, como una tristeza hermosa. Ahora sólo la sombra de la seda en el ala del sueño, flores de glicina que todavía huelen…

miércoles, 25 de abril de 2012

EL TALLACORS

Imatge presa de la xarxa




EL TALLACORS





A través de la lupa o el descosit de la butxaca.
Heus-lo ací:
una punta gelada
o sobrecàrrega bullent d’aire
i, quan la llum brilla a través del fil,
el bacil del desamor és visible amb les ulleres
del cadamunt.
És una esquerda
que desafecta l’anècdota amorosa,
el bàcul polsós que minva
el pes del bon daimon de l’objecte a la romana:
Quan la llum, sense destorb, ultrapassa el llindar del dolor,
refulgeix de bell nou.
Una nimietat que afecta la claredat,
i el mèrit del tall.
És millor que no hi trobem cap llumeneta absorta.
La tristesa, com un colp de tensió ocular,
mosca d'ase que voleteja el nostre fàstic,
ocupa el seu lloc de reporter:
Noves roïnes que indiquen fragilitat,
pèrdua d’alé, cel•la
reduïdíssima en què el dos examants es reclouen
i cadascú té el seu ganivet.






EL SAJACORAZONES





A través de la lupa o el descosido del bolsillo.
Helo aquí:
una punta helada
o sobrecarga de aire caliente
y, cuando la luz brilla a través del filo,
el bacilo del desamor es visible con las antiparras
del desván.
Una resquebrajadura
que desafecta la anécdota amorosa,
el báculo polvoriento que mengua
el peso del buen daimon del objeto en la romana:
Cuando la luz, sin estorbo, sobrepasa el umbral del dolor,
refulge de nuevo.
Una nimiedad que afecta a la claridad,
y al mérito del tajo.
Será mejor que no le encontremos ninguna lucecita absorta.
La tristeza, como un golpe de tensión ocular,
mosca borriquera que revolotea en derredor de nuestro hastío,
ocupa su lugar de reportero:
Malas nuevas que indican fragilidad,
pérdida de aliento, celda
tan angosta donde los dos ex amantes se recluyen
y cada cual tiene su cuchillo.

martes, 24 de abril de 2012

MALUM

Imatge presa de la xarxa




MALUM





Hi ha un temps inferius,
d'exercici per a la bona mort
dels sentits.
No se't permet l'auguri
de la deessa,
albirar la timba,
olorar la rosa.
Ella que mai no pujà a l'encop
a despit de Vinyoli
es vessa per les fulles fosques de l'arbre.

(de Els colps de la sal, 2012)




MALUM




Hay un tiempo inferius,
de ejercicios de la buena muerte
de los sentidos.
No se te permite el augurio
de la diosa,
asomarte al precipicio,
oler la rosa.
Ella que nunca subió a la copa
a despecho de Vinyoli
se derrama por las hojas oscuras del árbol.

lunes, 23 de abril de 2012

AMB EL TEMPS

Imatge presa de la xarxa




AMB EL TEMPS



avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
et l'on se sent blanchi comme un cheval fourbu
et l'on se sent glacé dans un lit de hasard
et l'on se sent tout seul peut-être mais peinard
et l'on se sent floué par les années perdues-
alors vraiment
avec le temps on n'aime plus
Léo Ferré



Una llarga història en una nit de breu foscor crit llarg el bram de cérvola en la fulla del sabre somni interromput llargues pluges de fils d’aram en el violí trencat roca de sucre dissolta per a la sopa d’arrels de datura ferida a trenc d’alba taponada amb espart picat per por al balcó de la nostàlgia ales de muirac al ventre de la prenyant llindar de cova florida ulls de lloba cremant en la gran foguera del vent massa a prop de les paraules passió i necessitat de darrera escriptura

(de Els colps de la sal, 2012)





CON EL TIEMPO




avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
et l'on se sent blanchi comme un cheval fourbu
et l'on se sent glacé dans un lit de hasard
et l'on se sent tout seul peut-être mais peinard
et l'on se sent floué par les années perdues-
alors vraiment
avec le temps on n'aime plus
Léo Ferré



Una larga historia en una noche de breve oscuridad grito largo el bramido de cierva en la hoja del sable de sueño interrumpido largas lluvias de alambre en el violín roto roca de azúcar disuelta para la sopa de raíces de datura herida a punta de alba taponada con esparto picado por miedo al balcón de la nostalgia alas de murciélago en el vientre de la preñante umbral de cueva florecida ojos de loba ardiendo en la gran hoguera del viento demasiado cerca de les palabras pasión y necesidad de escritura última

domingo, 22 de abril de 2012

MINA

Imatge presa de la xarxa





MINA




Tries i destries,
com en joc d'estilemes,
escaramussa del desig,
te per a jazz
-estris de la botiga del cul-
amb bon tast de móra.

(de Els colps de la sal, 2012)





MINA




Coges y escoges,
comoen juegode estilemas,
escaramuza del deseo,
té para jazz
-útiles para la botica del culo-
con buen sabor de mora.

AL DELLÀ DE LA RETÒRICA

Imatge presa de la xarxa




AL DELLÀ DE LA RETÒRICA





Les estacions han canviat al seu cor
Îkbal Kainar





Espill fosc: del coixí a les cuixes.
(Una caiguda en l’olor de l’alfàbega mai no s’oblida…)

(de Els colps de la sal, 2012)






MÁS ALLÁ DE LA RETÓRICA




Las estaciones han cambiado en su corazón
Îkbal Kainar





Espejo oscuro: del cojín a los muslos.
(Una caída en el olor de albahaca jamás se olvida…)

sábado, 21 de abril de 2012

LLEGINT DE BELL NOU L'AMY LOWELL

Imatge presa de la xarxa



LLEGINT DE BELL NOU L'AMY LOWELL




You look at me with pale eyes
But these are my tears.
A.L.



Encalar la llanterna verda de la llar
als ulls d'una altra amant esbalaïda,
com si només besllum de la tristesa
fóra, destemps de figura, pètal llogat.

(de Els colps de la sal, 2012)






LEYENDO DE NUEVO A AMY LOWELL




You look at me with pale eyes
But these are my tears.
A.L.


Encolar la linterna verde del hogar
en los ojos de otra amante pasmada,
como si sólo destello de la tristeza
fuera, destiempo de figura, pétalo alquilado.