domingo, 22 de enero de 2017

TAL QUAL

Jacqueline Risset



TAL QUAL


Ceux qui ne sont pas dans l’amour
soignent leurs blessures 
par onguent par lotions 
et pansements qui les rassurent
Jacqueline Risset

Ella deixa el poema en la cuina de la soledat, en la línia desbordant de l’horitzó en el bidet, a la recerca de la fada dels estels que encara remuguen en la pica del somni fosc, en la butxaca descosida del sexe blau.



TAL CUAL

Ceux qui ne sont pas dans l’amour
soignent leurs blessures  
par onguent par lotions 
et pansements qui les rassurent
Jacqueline Risset

Ella deja el poema en la cocina de la soledad, en la línea desbordante del horizonte en el bidé, a la búsqueda del hada de las estrellas que aún rezongan en la pila del sueño oscuro, en el bolsillo descosido del sexo azul.

miércoles, 18 de enero de 2017

CURSA D’HIVERN

Imatge presa de la xarxa





CURSA D’HIVERN


Cavall del vent la papallona del silenci:
aquella indecisió de la mort que ens vetla…


CARRERA DE INVIERNO


Caballo del viento la mariposa del silencio:
aquella indecisión de la muerte que nos vela…

domingo, 15 de enero de 2017

ALBA

Imatge presa de la xarxa




ALBA


A Iona Vior

A la palma de la mà els solcs de les fulles caigudes i la sang dels núvols que es desensonyen en els teus llavis a contrallum de l’ull pelegrí.



ALBA



En la palma de la mano los surcos de las hojas caídas y la sangre de las nubes que se desperezan en tus labios al trasluz del ojo peregrino.

martes, 10 de enero de 2017

UN CAFÉ

Imatge presa de la xarxa




Poema d’ANA MUELA SOPEÑA traduït en català per PERE BESSÓ


UN CAFÉ


Un café
que mai no ens farem,
perduts en un diàleg sense aire.

Les paraules submergides
en llocs sense aigua.

Els sons sense terra, inaudibles.

Les frases inconnexes, sense el foc.

Un café
que potser algun dia
es vessarà en les places d’un altre somni.



UN CAFÉ


Un café...
que nunca tomaremos,
perdidos en un diálogo sin aire.

Las palabras sumergidas
en lugares sin agua.

Los sonidos sin tierra, inaudibles.

Las frases inconexas, sin el fuego.

Un café...
que quizás algún día
se derrame en las plazas de otro sueño.

lunes, 9 de enero de 2017

PASSIÓ DE LA LLUM

Imatge Presa de la xarxa





PASSIÓ DE LA LLUM


Per a Elisabeta Isanos


Cada paraula, Elisabeta, tan sols és un pas dins del vers cap al foc descendent del silenci, mesura àuria, llum fosca primigènia.




PASIÓN DE LA LUZ


Para Elisabeta Isanos


Cada palabra, Elisabeta, tan solo es un paso en el verso hacia el fuego descendiendo del silencio, medida áurea, luz obscura primigenia.

COSMOS

Imatge presa de la xarxa





Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ



COSMOS


La terra s’alça en centenars de cels,
amb finestres vençudes,
amb ossos blancs,
la llum de les ferides crema
inextingible de mars,
en tantes nits
com estrelles a la nit.



COSMOS


Pământul răsare pe sute de ceruri,
cu ferestre învinse,
cu oase albe,
lumina rănilor arde
nestinsă de mări,
în tot atâtea nopți
câte stele în noapte.

sábado, 7 de enero de 2017

NEVADA

Imatge presa de la xarxa





Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ 



NEVADA


Nevà, escriví blanc sobre negre!
Escriptura, nevada!
Les paraules pures dormen com angelets,
tracte d’escriure negre sobre blanc,
resten els senyals en l’aire com fums,
el poema robador de grans blancs
deixa un rastre de murmuris cremats.



NINSOARE


A nins, a scris alb pe negru!
Ninsoare, scrisoare!
Cuvintele pure dorm neîntoarse,
încerc să scriu negru pe alb,
semnele rămân în aer ca fumurile,
poemul spărgător de mări albe
lasă o dâră de murmure arse.

viernes, 6 de enero de 2017

ART DE L’ESCRIPTURA

Imatge presa de la xarxa




Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ 


ART DE L’ESCRIPTURA


Reescrivint-los,
he esquinçat i devorat tots els meus versos,
famolenca com la mare Lloba del marbre de Roma,
a les envistes ja no tenia altre aliment
que els meus petits,
l’esdentegat Cronos no ha estat més despietat que jo,
i quin gust més fresc, suau tenia
la delicada carn jove dels poemes,
només els he deixat als déus
el sèu i els ossos.



ARTA SCRISULUI


Rescriindu-le,
mi-am sfâșiat și mi-am devorat toate versurile,
flămândă ca mama Lupoaică din marmura Romei,
pe semne nu mai aveam altă hrană
decât pruncii mei,
știrbul Cronos n-a fost mai nemilos ca mine,
și ce gust proaspăt, suav avea
frageda, tânăra carne a poemelor,
le-am lăsat zeilor
doar seul și oasele.

jueves, 5 de enero de 2017

POEMA

LUCIAN-VICTOR  BOTAN




Poema de LUCIAN-VICTOR  BOTAN traduït del romanés al català per PERE BESSÓ


POEMA


Un cel blau                                                      
quant per a dos.
En els meus ulls, l’amor
té la forma de color blau.
Estimada, avui ens emblavim.



POEM


Un cer albastru
cât pentru doi.
În ochii mei, iubirea
are forma de culoare albastră.
Iubito, astăzi ne albăstrim. 

miércoles, 4 de enero de 2017

JOINT

Imatge presa de la xarxa





Poema d’ALEXANDRU PETRIA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ



JOINT


nuga’m ben fort els somnis
si em vols calçar les sabates




JOINT


înnoadă-mi strâns visele
dacă vrei să-mi încalţi pantofii