sábado, 28 de febrero de 2015

VENT DE VI•LÀ

Imatge presa de la xarxa




VENT DE VI·LÀ





El rouge de la memòria
en el descrèdit gris
del sexe de l'edat...


  


VIENTO DE VILANO





El rouge de la memòria
en descrédito gris
del sexo de la edad.

jueves, 26 de febrero de 2015

RETORN DEL PRÒDIG

Imatge presa de la xarxa




RETORN DEL PRÒDIG




Els teus ulls guarden
el vol de papallona,
so de vellut.

  



VUELTA DEL PRÒDIGO




Tus ojos guardan
vuelo de mariposa,
son de velludo.

miércoles, 25 de febrero de 2015

CONTESTATÀRIA

Imatge presa de la xarxa




CONTESTATÀRIA





No
et
valdrà
en
l’amor
emprar
l’alfabet
dels
desertors.








CONTESTATARIA





No
te
valdrá
en
el
amor
usar
el
alfabeto
de
los
desertores.

martes, 24 de febrero de 2015

SET COLPIMENTS

Imatge presa de la xarxa




SET COLPIMENTS



1
Les branques trencades del desig nien en els teus llavis per tractar de colpir noves paraules…

2
El cel obri la boca de llum als milers d’aus que no trobares en la besada.

3
La nit tremolant com l’hivern acumulat al palmell amerat per una pluja d’absències.

4
El penya-segat dels teus ulls deserta una guerra civil en el batec del  meu cor.

5
En trencar l’alba les gavines moren a la ciutat dels somnis esperant l’albatros.

6
El desig, al capadavall, arriba de l’aigua que no bevem, com els coloms del vòmit al meu pit d’ànima esgarrifada.

7
Amb aquest poema el nus de gola que glorifica.




SIETE IMPRESIONES



1
Las ramas rotas del deseo anidan en tus labios para tratar de forzar nuevas palabras

2
El cielo abre la boca de luz a las miles de aves que no hallaste en el beso.

3
La noche temblorosa como el invierno acumulado en la palma amarada por una lluvia de ausencias.

4
El acantilado de tus ojos deserta una guerra civil en el latido de  mi corazón.

5
Al romper el alba las gaviotas mueren en la ciudad de los sueños esperando al albatros.

6
El deseo, finalmente, llega del agua que no bebemos, como los palomos del vómito en mi pecho de ánima en aspaviento.

7
Con este poema el nudo de garganta que glorifica.

lunes, 23 de febrero de 2015

TRAVÉS DEL FOSC XIULA EL TEMPS

Imatge presa de la xarxa




TRAVÉS DEL FOSC XIULA EL TEMPS




la infelicitat de l’arbre corcat la infelicitat perfecta mal d’amors la flor hiper de falsa muntanya buida l’equívoc la infelicitat sense dubte la taverna del poema el riure pudent de la llum del fanalet colpeja la branca de la sífilis cendra neguitosa espolvada al sexe algú es passeja amb una rosa pàl·lida del contenidor de la nit (fora del vers  no hi ha el verí de la història)

 


A TRAVÉS DE LO OSCURO SILBA EL TIEMPO




la infelicidad del árbol carcomido la infelicidad perfecta mal de amores la flor hiper de falsa montaña vacía el equívoco la infelicidad sin duda la taberna del poema la risa maloliente de la luz del farolillo golpea la rama de la sífilis en desazón ceniza espolvoreada en el sexo alguien se pasea con una rosa pálida del contenedor de la noche (fuera del verso  no hay el veneno de la historia)

domingo, 22 de febrero de 2015

DE MICA EN MICA

Imatge presa de la xarxa




DE MICA EN MICA



Ets soledat per elevació de l'esperit, enllà del quiasme reduït als porus oberts en la pell del poema.

 
 

POCO A POCO



Eres soledad por elevación del espíritu, más allá del quiasmo reducido a los poros abiertos en la piel de poema.

sábado, 21 de febrero de 2015

DE CERT

Imatge presa de la xarxa




DE CERT



L’acàcia de Vinyoli es cansà d’esperar el viatger enmig del camí. Ara jau despullada ben lluny en les vinyes del Senyor. I somriu a l’aguait: sap que no hi ha final que allà no torne de bell nou.








CON CERTEZA



La acacia de Vinyoli se cansó de esperar al viajero en medio del camino. Yace ahora desnuda muy lejos en las viñas del Señor. Y sonríe al acecho: sabe que no hay final que allá no regrese de nuevo.

viernes, 20 de febrero de 2015

ETERNITAT DE PAS

Imatge presa de la xarxa





ETERNITAT DE PAS




Totes les històries
comencen amb la mateixa tristor.
Dumitru Ichim



Trist
com
els
amors
breus
de
falsa
identitat.




ETERNIDAD DE PASO




Toate poveștile
încep cu aceeași tristețe
Dumitru Ichim.

Triste
como
los
amores
breves
de
falsa
identidad.

jueves, 19 de febrero de 2015

DARRER COMIAT

Imatge presa de la xarxa




DARRER COMIAT




                                    Per a Montse Anfruns



Damunt la randa
dels llavis la sentor
de la magnòlia.





ÚLTIMA DESPEDIDA




A Montse Anfruns




 Sobre la randa
 de labios el olor
 de la magnolia.