Imatge presa de la xarxa
ESCLATS
I
L'amor de la
pluja traspua un malson de tórtores cegües als teus pits.
II
Saba roja
als teus mugrons malgrat els boscos del meu pensament.
III
Un lliri
massa espaordit es gita al llit de dos cossos.
IV
Melangia de
cucs de seda i espills al teu paisatge.
V
La llum
exsangüe del neguit incendia la cambra dels mal endreços quan la remor de les
teues sines calla.
(de Aigües
turques, 2010)
RESPLANDORES
I
El amor de
la lluvia rezuma una pesadilla de tórtolas ciegas en tus pechos.
II
Savia roja
en teus pezones pese a los bosques de mi pensamiento.
III
Un lirio
demasiado asustado se echa en la cama de dos cuerpos.
IV
Melancolía
de gusanos de seda y espejos en tu paisaje.
V
La luz
esangüe del desasosiego incendia el cuarto trastero cuando el rumor de tus
senos calla.
Poeta, és un plaure perdre's entre les teves lletres.
ResponderEliminarGràcies, Toni. El plaer és compartit, car trobe en tu un bon lector. Una abraçada. Pere
ResponderEliminar