Pierre-Charles Simart (1806-1857), Nu masculin, 1856.
ÀNIMA BESSONA
A la memòria de Philip Larkin
Acuts, però, a la finestra
-com ales d’alosa en la disbauxa-
a ensenyar al món el teu cul varicós
o només albirar circumspecte voldries
l’arribada
de l’amic per la senda dels ametlers.
Llavors, esplendeix l’ús de biaix dels
tòpics,
la dissimilitud final d’animades figures
concèntriques
en la senalla fosca del teu desig,
vell, desparellat.
(de La
mort del pare, 2012)
ALMA GEMELA
A la memoria de Philip Larkin
Acudes, sin embargo, a la ventana
-como alas de alondra en el desenfreno-
a mostrarle al mundo tu culo varicoso
o sólo vislumbrar circunspecto querrías la llegada
del amigo por la senda de los almendros.
Entonces, resplandece el uso sesgado de los
tópicos,
la disimilitud final de animadas figuras
concéntricas
en la espuerta obscura de tu deseo,
viejo, desparejado.
No hay comentarios:
Publicar un comentario