Imatge presa de la xarxa
CÀRREGA
La Poesia resta al meu costat com un esperit,
onsevulla que vaja, pels carrers,
a l’infern, no me la puc llevar de damunt.
És esgotador, però ja no em trobe sola
als atzucacs nocturns, pertot la porte,
així com la mare s’enduu el nen,
quan no té amb qui deixar-lo.
Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ
POVARA
Poezia îmi rămâne alături ca un duh,
oriunde m-aş duce, pe străzi, în infern,
nu o pot rupe de mine. E obositor,
dar nu mai sunt singură pe uliţe nocturne,
o port pretutindeni,
aşa cum o mamă îşi duce copilul,
No hay comentarios:
Publicar un comentario