domingo, 4 de agosto de 2013

L’oceller de les mans buides

Fotografía cogida de Gallery Photo




L’oceller de les mans buides




A l’Encarna Sant-Celoni i Verger.




Balb, com un ocell innocent, et consumeixes
en aquesta basseta de les ànimes en pena,
merla dels núvols negres,
adamantina,
com l’ala de les aigües,
en la caiguda mateixa la imperfecció dels teus,
vítol de l’amor de serralada,
mentre t’enguls el llinatge fosc del país que t’esbufega,
el vesc de la lliga,
el filferro,
la tanca,
la línia de barra indefinida en un horitzó de presagis,
l’escuma de mar endins de birra calda a la balada de Tom Waits
o el biaix de les sinagües de la merla al passeig dels lliris pudents
del capvespre,marceixes i amargues les galtes del temps de les atzeroles
amb aigua de borratges en aquesta sentina enrunada
del carrer de Dalt al barri del Carme,
sempre, però, a l’aguait dels catúfols dels petits vicis.




El pajarero de las manos vacías



A Encarna Sant-Celoni i Verger.




Aterido, como un pájaro inocente, te consumes
en este balsón de las almas en pena,
mirlo de las nubes negras,
adamantino,
como el ala de las aguas,
en la caída misma la imperfección de los tuyos,
vítor del amor de cordillera,
mientras engulles el linaje umbrío del país que te resuella,
el muérdago de la liga,
el alambre,
el cercado,
la línea de barra indefinida en un horizonte de presagios,
la espuma de mar adentro de birra caliente en la balada de Tom Waits
o el bies de las enaguas del mirlo en el paseo de los lirios hediondos
del atardecer, ajas y amargas las mejillas del tiempo de las acerolas
con agua de borrajas en esta sentina derrocada
de la calle de Arriba del barrio del Carmen,
pero siempre al acecho de los cangilones de los vicios pequeños.

1 comentario:

  1. Traducido al rumano:

    Păsărarul fără de vânat
    Pentru Encarna Sant-Celoni i Verger.

    Amorțit, ca o pasăre inocentă, agonizezi
    în această încrucișare de suflete amărâte,
    mierlă a norilor negri,
    adamant,
    precum aripile apelor,
    imperfecțiunea apropiaților în propria-ți cădere,
    strigăte de iubire ale lanțului de munți,
    în timp ce digerezi cu greu obârșia dubioasă a patriei ce te resuscită,
    vâscul bun de lipici,
    firul metalic,
    îngrăditura,
    linia de demarcație indefinită ce duce spre un orizont plin de semne,
    spumele apelor din largul mării a berii fierbinți din balada lui Tom Waits
    sau părți din pulpana mierlei împrăștiate pe aleea nuferilor fetizi
    a amurgului, schimonosite și triste fețele timpului pe fructele de acerola
    stropite cu apa florilor de borrago în această fundătură făcută
    pe strada de Sus a mahalalei din Carmen,
    mereu însă peste trapa de pe țevile de lut ale viciilor mici.

    ResponderEliminar