miércoles, 5 de febrero de 2014

DE DOL

Imatge presa de la xarxa



DE DOL



Vull emborratxar-me en la set
dels teus llavis per darrera vegada.
Ahu Parlar


Ah mar originària,
vinc a contemplar-te de nou,
així, desproveït
de les armes contra l’amor,
indefens, tot sol.
                He defugit els vells llums
dels carrers orbs
en què les lluernes del cor esperen
el benefici dubtós dels fanals
en soledat.

(Natura tancà el teu cercle imperfecte.)
  
(de Desnonat de la llum, 2014)




DE DUELO




Quiero emborracharme en la sed
de tus labios la última vez.
Ahu Parlar


Ah mar originaria,
vengo a contemplarte de nuevo,  
así, desnudo
de las armas contra el amor,  
indefenso, solo.
                He huido de las viejas luces  
de las calles ciegas en donde esperan
luciérnagas del corazón
el beneficio dudoso de las farolas
en soledad.

(Natura cerró el círculo imperfecto.)


No hay comentarios:

Publicar un comentario