Imatge presa de la xarxa
HOMENATGE A WALLACE STEVENS
Oblidar és
humà.
El dolor.
El café a la tassa xinesa.
L’escriptura de versos si de cas coents
per al temps de la pluja.
El muscle de la temptació darrere de l’arc del cel
com a l’atzucac de les ànimes porugues.
Carícies i rovell d’ombres
que amaga al lluny la vella acàcia.
(de Cambra interior, 2013)
HOMENAJE
A WALLACE STEVENS
Olvidar es humano.
Dolor.
El café en la tacita china.
La escritura de versos tal vez cursis
para un tiempo de lluvia.
El hombro de la tentación tras del arco iris
como en el callejón de las almas apocadas.
Caricias y herrumbre de sombras
que esconde a lo lejos la vieja acacia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario