Fotografía cogida de Gallery Photo
L’oceller de les mans buides
A l’Encarna Sant-Celoni i Verger.
Balb, com un
ocell innocent, et consumeixes
en aquesta basseta de les ànimes en
pena,
merla dels núvols negres,
adamantina,
com l’ala de les aigües,
en la caiguda mateixa la imperfecció
dels teus,
vítol de l’amor de serralada,
mentre t’enguls el llinatge fosc del
país que t’esbufega,
el vesc de la lliga,
el filferro,
la tanca,
la línia de barra indefinida en un
horitzó de presagis,
l’escuma de mar endins de birra calda
a la balada de Tom Waits
o el biaix de les sinagües de la
merla al passeig dels lliris pudents
del capvespre,marceixes i amargues
les galtes del temps de les atzeroles
amb aigua de borratges en aquesta
sentina enrunada
del carrer de Dalt al barri del
Carme,
sempre, però, a l’aguait dels
catúfols dels petits vicis.
El pajarero de las manos vacías
A Encarna Sant-Celoni i Verger.
Aterido, como un pájaro inocente, te
consumes
en este balsón de las almas en pena,
mirlo de las nubes negras,
adamantino,
como el ala de las aguas,
en la caída misma la imperfección de
los tuyos,
vítor del amor de cordillera,
mientras engulles el linaje umbrío
del país que te resuella,
el muérdago de la liga,
el alambre,
el cercado,
la línea de barra indefinida en un
horizonte de presagios,
la espuma de mar adentro de birra
caliente en la balada de Tom Waits
o el bies de las enaguas del mirlo en
el paseo de los lirios hediondos
del atardecer, ajas y amargas las
mejillas del tiempo de las acerolas
con agua de borrajas en esta sentina
derrocada
de la calle de Arriba del barrio del
Carmen,
pero siempre al acecho de los
cangilones de los vicios pequeños.
Traducido al rumano:
ResponderEliminarPăsărarul fără de vânat
Pentru Encarna Sant-Celoni i Verger.
Amorțit, ca o pasăre inocentă, agonizezi
în această încrucișare de suflete amărâte,
mierlă a norilor negri,
adamant,
precum aripile apelor,
imperfecțiunea apropiaților în propria-ți cădere,
strigăte de iubire ale lanțului de munți,
în timp ce digerezi cu greu obârșia dubioasă a patriei ce te resuscită,
vâscul bun de lipici,
firul metalic,
îngrăditura,
linia de demarcație indefinită ce duce spre un orizont plin de semne,
spumele apelor din largul mării a berii fierbinți din balada lui Tom Waits
sau părți din pulpana mierlei împrăștiate pe aleea nuferilor fetizi
a amurgului, schimonosite și triste fețele timpului pe fructele de acerola
stropite cu apa florilor de borrago în această fundătură făcută
pe strada de Sus a mahalalei din Carmen,
mereu însă peste trapa de pe țevile de lut ale viciilor mici.