EL PAS DE L'EDAT

Chagall, fotografía tomada de arthrob

EL PAS DE L'EDAT
(ACCEPTACIÓ DEL CARPE DIEM)

Els vells s'esplaien amb la peresa

dels dits ensorrats,

i la impostura dels anys

als cabells de la rosa enfosquida;

jauen, a la fi, espaordits

i desmemoriats darrere de la porta.

Embolcallen l'ull del pany amb buata;

embriagats de nits i d'experiència,

vetllen nus l'ofegament dels buits

i de l'esperma, la mort de llurs natures.

Tenen paüra que els cullguen a mitges

un hostaler, els néts, o qualsevol fada madrina.

No importa pas si els fereix un raig de lluna.

EL PASO DE LA EDAD
(ACEPTACIÓN DEL CARPE DIEM)

Los viejos se desahogan con la pereza

de los dedos encallados,

y la impostura de los años

en los cabellos de la rosa obscurecida;

espantados yacen, al fin,

y desmemoriados tras la puerta.

Envuelven el ojo del paño con huata;

ebrios de noches y de experiencia,

velan desnudos el ahogo de los vacíos

y del esperma, la muerte de sus naturalezas.

Tienen miedo de que los cojan a medias

un hostalero, los nietos, o cualquier hada madrina.
No importa, sin embargo, si les hiere un rayo de luna.