Imatge presa de la xarxa
FILLA DE DESEMBRE
Arribes com el
somriure gotejant de la pluja inversa cap als cims de l’espill d’audàcia
escarlata, fins a la dona estesa en l’herba de la darrera fulla de calendari,
tan propícia al frec estrepitós de les papallones gegantes i a la llum
sol·lícita de les lluernes de la son.
(de La mort del pare, 2012)
HIJA
DE DICIEMBRE
Llegas con la
sonrisa goteando de la lluvia inversa hacia las cimas del espejo de audacia
escarlata, hasta la mujer echada en la hierba de la última hoja de calendario,
tan propicia al estrepitoso roce de las mariposas gigantes y a la lumbre
solícita de las luciérnagas del sueño.
No hay comentarios:
Publicar un comentario