DAGUERROTIP

Imatge presa de la xarxa

DAGUERROTIP

Ella, cos de dona nua

per l’aiguaverda

del temps allunyat,

arriba de sobte,

trement, delerosa,

com a penyora del dubte,

ofereix només un llavi

corredís,

una porta mig oberta,

un robí destil·lat

sobre el meu viarany

de mans sense paratge.

Una tebiesa de pits

regirats

nodreix aquesta disbauxa.

Ella, petita Susanna,

amb roba silenciosa

de nina vetllada

cobreix estranys ginys.

Ella, encara nua, em guaita,

i un trau de pètals als ulls

es perd en la imatge

de l’hivern

que mai no ens arriba.

(de Pagaràs els ous de cugul, 1988)

DAGUERROTIPO

Ella, cuerpo de mujer desnuda

por el aguaverde

del tiempo alejado,

de pronto llega,

temblando, deseosa,

como prenda de la duda,

ofrece sólo un labio

corredizo,

una puerta medio abierta,

un rubí destilado

sobre mi sendero

de manos sin paraje.

Una tibieza de pechos

revueltos

alimenta esta orgía.

Ella, pequeña Susana,

con ropa silenciosa

de muñeca velada

cubre extraños ingenios.

Ella, todavía desnuda,

me vigila,

y un ojal de pétalos en los ojos

se pierde en la imagen

del invierno

que nunca nos llega.