lunes, 30 de julio de 2012

LA ROSA CAIGUDA

Imatge presa der la xarxa. Vania Zoiravliov.




LA ROSA CAIGUDA







os teus olhos estão encharcados
de uvas escuras
Luísa Ribeiro

dans cette mort
rien de triste
disait Van Gogh à son frère Théo
avant d’entrer dans la nuit
Zéno Bianu




Masssa tard per a passejar com una ombra decapada pels jardins dels vivers d’aquesta ciutat (en)cantada pels qui no la calciguen a la recerca d’eternal llum recòndita massa tard per a l’analogia del sentit embolcallat de paraules mudes a la butxaca del silenci massa tard per als cabrerots de la vinya de l’ànima no concebuda a les ales de l’àngel de l’ebriesa massa tard per a no fer-li cas a Maria Àngela Alvim i esgotar els meus ulls en la nit mentre arriba el viàtic des del llindar desensonyat de la consciència

(de La mort del pare, 2012)




LA ROSA CAIGUDA




os teus olhos estão encharcados
de uvas escuras
Luísa Ribeiro

dans cette mort
rien de triste
disait Van Gogh à son frère Théo
avant d’entrer dans la nuit
Zéno Bianu




Demasiado tarde para pasear como una sombra decapada por los jardines de los viveros de esta ciudad (en)cantada por quienes no la hollan tras de la eterna luz recóndita demasiado tarde para la analogía del sentido envuelto con palabras mudas en el bolsillo del silencio demasiado tarde para los redrojos de la viña del alma no concebida en las alas del ángel de la ebriedad demasiado tarde para no hacerle caso a Maria Àngela Alvim y agotar mis ojos en la noche mientras llega el viático desde el umbral desvelado de la conciencia

No hay comentarios:

Publicar un comentario