D'aquells penya-segats d'aquest pobre País on hi queden matolls de romaní i farigola i espígol. On s'hi pot caminar sense veure el gris paissatge del foc després d'abandonar-lo per culpa de botxins traïdors i de necis polítics neguitosos. Perquè, això sí, la veu del pare, ja no s'escolta en els paranys tristos plens de cendra i buits d'ocells i sangrantanes. I l'estretor ja no és pas qüestió de física sino de moral i de vergonya., la que no hi ha.
D'aquells penya-segats d'aquest pobre País
ResponderEliminaron hi queden matolls de romaní i farigola
i espígol.
On s'hi pot caminar sense veure el gris paissatge
del foc
després d'abandonar-lo
per culpa de botxins traïdors
i de necis polítics neguitosos.
Perquè, això sí, la veu del pare,
ja no s'escolta
en els paranys tristos plens de cendra
i buits d'ocells i sangrantanes.
I l'estretor ja no és pas qüestió de física
sino de moral i de vergonya.,
la que no hi ha.
Acantilados -a veces- voluptuosos y pétreos, otras pírricos y benévolos…
ResponderEliminarHermosas palabras dedicada a todas las mujeres: me gusta.
Un beso, Ann@ Genovés
Me gusta mucho esta entrada en la que no hacen falta más palabras.
ResponderEliminarEn el imaginario de cada uno está la significación de esos dos acantilados.
Un beso.
Mercedes.