Imatge presa de la xarxa
ALTANIT
La presència del mar a trenc d’alba és un lloc comú, pura mecànica com la contemplació de les aigües del somni sagnants, com ara les ales abatudes de l’ocell de la memòria, oh reguer sec dins de la meua pell, és ombra de la podridura davant del miratge de l’ordenador, llavors l’escuma dels foscos versos de poeta a l’atzucac de sorra fictícia esdevé diamant de soledats immunes al darrer fanguer…
(de La mort del pare, 2012)
ALTANOCHE
La presencia del mar al amanecer es un lugar común, pura mecánica como la contemplación de las aguas del sueño sangrantes, como las alas abatidas del pájaro de la memoria, oh acequia seca dentro de mi piel, es sombra de la podredumbre ante el espejismo del ordenador, entonces la espuma de los oscuros versos de poeta en el callejón de arena ficticia deviene diamante de soledades inmunes al último lodazal…
No hay comentarios:
Publicar un comentario