martes, 27 de diciembre de 2016

D’ALQUÍMIA

Imatge presa de la xarxa




Poema de ROMULUS IULIAN OLARIU traduït del romanés al català per PERE BESSÓ


D’ALQUÍMIA


Quan es besen la sal
de la terra i la llum del cel,
Déu extrau mons de diamant i èter...



ALCHIMII


Când se sărută
sarea pământului cu
lumina din cer,
Dumnezeu extrage lumi
de diamant și ether...

lunes, 26 de diciembre de 2016

MARGARETA MERLUȘCĂ





LECTURA DE MARGARETA MERLUȘCĂ


A la vora del cirer ja florit
el cos del poema, la vella
metàfora de l’amor infantat.


LECTURA DE MARGARETA MERLUȘCĂ


Junto al cerezo ya florido
el cuerpo del poema,
la vieja metáfora del amor que da a luz.

RETORT DE NICHITA STĂNESCU

Imatge presa de la xarxa





RETORT DE NICHITA STĂNESCU


L’elegia més curta:
en cada buit, un déu.



RÈPLICA DE NICHITA STĂNESCU


La elegía más breve:
en cada vacío, un dios.

LA COVA DE LA LLUM

Imatge presa de la xarxa





Poema de ROMULUS IULIAN OLARIU traduït del romanés al català per PERE BESSÓ


LA COVA DE LA LLUM


Al poeta Dumitru Ichim


Aigües ben netes.
Somni de Nit de Nadal:
açò era que nosaltres dos
només amb les mans àgils,
agafàvem truites de l’arc del cel.



PEȘTERA LUMINII


Poetului Dumitru Ichim


Ape strălimpezi.
Vis din Ajun de Crăciun;
se făcea că noi
doi, doar cu mâini agere,
prindeam păstrăvi curcubeu.






sábado, 24 de diciembre de 2016

DEL COS ABSENT

Imatge presa de la xarxa





DEL COS ABSENT


Toca amb els dits del desig els pètals del somni.
La flor de lotus dorm el seu desmon encara.



DEL CUERPO AUSENTE


Toca con los dedos del deseo los pétalos del sueño.
La flor de loto duerme su desmundo todavía.

viernes, 23 de diciembre de 2016

ÉS UN DIR

Ionuţ Caragea





ÉS UN DIR


A Ionuţ Caragea


Si no t’hagueres llevat, amiga, la brusa de matinada en els meus versos, quina altra cosa podríem somiar ara?



ES UN DECIR


A Ionuţ Caragea


Si no te hubieras quitado, amiga, la blusa de madrugada en mis versos, ¿qué otra cosa podríamos soñar ahora?

jueves, 22 de diciembre de 2016

L’UNICORN

Imatge presa de la xarxa




Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ


L’UNICORN


Hipòcrita llum, amfitrió d’ombres,
qui s’ha disfressat en la neu,
qui desparella simulacres d’àlbers?
En les càries de la pau fulgura la bala,
més enllà de l’escena del matí
parpelleja la cera ardent per les ànimes,
astuta llum, banc d’ombres
amb els guanys de la foscor,
on és el cavall blanc del bosc real
per recolzar el seu cap en el cor pur,
on és l’abella sota vels per buscar
la boca no mentidera,
cap al món urticat de la rosada,
que vinga el cavallet de mar, l’unicorn,
per a sotmetre'l a la prova de la traïció...



LICORNUL


Ipocrită lumină, gazdă de umbre,
cine s-a deghizat în ninsoare,
cine desperechează simulacre de plopi?
În cariile păcii fulgeră glonțul,
dincolo de scena dimineții
pâlpâie ceara arzând pentru suflete,
vicleană lumină, bancă de umbre
cu dobânzi de întuneric,
unde e calul alb din pădurea reală
să-și culce capul pe inima pură,
unde-i albina sub văluri să caute
gura nemincinoasă,
spre lumea urzicată de rouă
să vină calul mării, licornul,
să o supună la proba trădării...

('NOILE POEME DIN OMBRIA', 2016)

miércoles, 21 de diciembre de 2016

CARNALITAT

Imatge presa de la xarxa





CARNALITAT


La dona nua
que em despullà l’alé:
crepuscle en blanc!



CARNALIDAD


Mujer en cueros
que desnudó mi aliento:
blanco crepúsculo!

NO PLOU NI GOTA

Imatge presa de la xarxa





NO PLOU NI GOTA


Al final del carrer
l’aranya tix lentament el seu fil,
com si fos un ànima en pena.



NO LLUEVE NI GOTA


Al final de la calle
la araña lentamente teje su hilo,
como si fuese un alma en pena.

martes, 20 de diciembre de 2016

ASSUMPCIÓ D’IDENTITAT

Ioana Burghel




ASSUMPCIÓ D’IDENTITAT


Jo mateix, el desencís del poema. Com diu la Ioana Burghel, el vent no bufa en el llit de la soledat…



ASUNCIÓN DE IDENTIDAD


Yo mismo, el desencanto del poema. Como dice Ioana Burghel, el viento no sopla en el lecho de la soledad.