miércoles, 10 de octubre de 2012

SAMBORI

Fotografía de Marais Poitevin



SAMBORI




There is a cup in the landscape buried under the indefinite
as if it would last: salt, sugar, salt.Ann Lauterbach




Dorment de les més fosques hores, Ella a la fi desperta, rosega el baf de la substància del desig que només troba pensament de natura sense l’ombra de l’arbre, amb fràgils vocals d’enfiladisses trenca el mur dels mots que tremen, i en acabant amb el tiró de les dents esguita la carícia de l’humor de rosa de serp dins de la sang que mormola com el llarg, dolç riu de la Perrot-Bishop, des de la segona fila del llit de la representació única -posta de llarg- de l’exhumació gòtica de l’himen amb l’apèx de la llengua de poeta que anuncia la darrera oportunitat de la joia, el retorn de pulque al poema embotellat en el sexe líric de la dèria, delerosa riuada d’escuma de vaixell encés i velam de lluernes pels llençols udolants al territori de les àligues desflocades, però cap asfodel del dessentit. (Només tu podries revestir de significat el cucam dels símbols, l’escorrim perfumat de veus del viatge cap a l’alba de la flor del no-res, el poema exsudat cap al somni i refer-lo des de l’oix, com amassada de paraules que mai no assolirà el cove de la mà que atenta els relluents àtoms de l’arc del cel, les rodalies desficioses de la son a l’horitzó de la pluja, els ingredients del dolor a l’escorça de l’ull que em llegeix) com la set del paisatge més infinita i els seus contraris, efímers, sal, sucre, sal.


INFERNÁCULO



There is a cup in the landscape buried under the indefinite
as if it would last: salt, sugar, salt.Ann Lauterbach




Durmiente de las horas más obscuras, Ella finalmente despierta, roe el vaho de la sustancia del deseo que sólo cree pensamiento de natura sin la sombra del árbol, con frágiles vocales de enredaderas rompe el muro de las paredes que tiemblan, y luego con el tirón de los dientes salpica la caricia del humor de rosa de sierpe en la sangre que rumorea como el largo, dulce río de la Perrot-Bishop, desde la segunda fila del lecho de la representación única -puesta de largo- de la exhumación gótica del himen el ápice de la lengua de poeta que anuncia la última oportunidad del regocijo, el retorno de pulque al poema embotellado en el sexo lírico de la obsesión, añorada riada de espuma de bajel encendido y velamen de luciérnagas por las sábanas ululantes en el territorio de las algas sin caireles, pero ningún asfodelo del desentido. (Sólo tú podrías revestir de significado el gusamen de los símbolos, el reguero perfumado de voces del viaje al alba de la flor de la nada, el poema exudado hacia el sueño y rehacerlo desde la náusea, como amasijo de palabras que nunca alcanzará el cuévano de la mano que atenta a los relucientes átomos del arco iris, las cercanías del duermevela en el horizonte de la lluvia, los ingredientes del dolor en la corteza del ojo que me lee) como la sed del paisaje más infinita y sus contrarios, efímeros, sal, azúcar, sal.
 

martes, 9 de octubre de 2012

À BOUT DE SOUFFLE

Imatge presa de la xarxa




À BOUT DE SOUFFLE



Jo sóc tu quan jo sóc jo
Ingeborg Bachmann



  

Jo sóc jo a l’inici.
Jo sóc tu a la fi.
Entre tu i jo
l’oïda, l’alé,
l’instant del poema.

(de La mort del pare, 2012)




À BOUT DE SOUFFLE



Yo soy tú cuando yo soy yo
Ingeborg Bachmann




Yo soy yo al inicio.
Yo soy tú al final.
Entre tú y yo
el oído, el aliento,
el instante del poema.

lunes, 8 de octubre de 2012

LLETRA MENUDA

Imatge presa de la xarxa






 LLETRA MENUDA


la lletra petita
s’amaga ja
al bell mig de cicatrius
Ana Pérez Cañamares





En cada paraula una tira de pell esquinçada la pedra al cercle a l’aguait el suau vol el fragor de la seua caiguda ranera d’aspra metralla el destí del poeta.

(de La mort del pare, 2012)





LLETRA MENUDA




la letra pequeña
se esconde ya
entre cicatrices
Ana Pérez Cañamares




En cada palabra una tira de piel desgarrada la piedra en el círculo al acecho el suave vuelo el fragor de su caída estertores de áspera metralla el destino del poeta.

domingo, 7 de octubre de 2012

MOLL DE LES ONES LLUNYANES

Imatge presa de la xarxa





MOLL DE LES ONES LLUNYANES

 

Per a l'Alícia.


Vertigen de l'aigua    
que trenca la calidesa  
dels mots amerats.
 
(de La mort del pare, 2012)


 


TUÉTANO DE LAS OLAS LEJANAS
 

Para Alicia



Vértigo en agua
trunca la calidez
de voz merada.

sábado, 6 de octubre de 2012

EL PC TAMBÉ ÉS ARGILA

Imatge presa de la xarxa




EL PC TAMBÉ ÉS ARGILA





sub pomi
fructele cad
într-o lumină care vine din lut
Mircea Petean




La natura de l’ombra d’una rosa roja marcida en aquest mur que s’alça al bell mig dels enderrocs de la passió és semblant, ai las, a la que projecta la cendra dels teus versos en el pàmpol de l’ordenador que pipelleja una llumeta blava…


(de La mort del pare, 2012)






El PC TAMBIÉN ES ARCILLA




sub pomi
fructele cad
într-o lumină care vine din lut
Mircea Petean



La naturaleza de la sombra de una rosa roja ajada en este muro que se alza entre las ruinas de la pasión es semejante, ay, a la que proyecta la ceniza de tus versos en la pantalla del ordenador que bizquea una lucecilla azul…

viernes, 5 de octubre de 2012

ARS CULINÀRIA

Imatge presa de la xarxa





ARS CULINÀRIA



 El teus pits per a mi, engrunes de pa dur.

(de La mort del pare, 2012)





ARS CULINARIA



Tus pechos para mí, migas de pan duro.

jueves, 4 de octubre de 2012

RENDEZ-VOUS

Imatge presa de la xarxa





RENDEZ-VOUS

  

A l'esteveta.



No m'esperes desperta. No tinc ales als peus del desig i al tren dels meus somnis li n’han punxat una roda.

(de La mort del pare, 2012)





RENDEZ-VOUS



A la estevita.



No me esperes despierta. No tengo alas en los pies del deseo y al tren de mis sueños le han pinchado una rueda.

miércoles, 3 de octubre de 2012

EDUCAT PER A L’INFERN

Imatge presa de la xarxa




EDUCAT PER A L’INFERN



  

There is fog at the window
and thickening the high branches
of the sycamores.
Philip Levine

  
Hay un tipo dentro del espejo
que me mira con cara de conejo.
Ilegales




La part de mi que es pot reflectir en un espill: meitat conill que rosega les fulles de la tardor, meitat estrella caiguda a l’estany de la consciència. La zona fosca -por, silenci, nit- queda per a l'alcavot del poema.

(de La mort del pare, 2012)





EDUCADO PARA EL INFIERNO






There is fog at the window
and thickening the high branches
of the sycamores.
Philip Levine


Hay un tipo dentro del espejo
que me mira con cara de conejo.
Ilegales




La parte de mí que puede reflejarse en un espejo: mitad conejo que roe las hojas del otoño, mitad estrella caída en el lago de la conciencia. La zona obscura -miedo, silencio, noche- queda para el alcahuete del poema.

martes, 2 de octubre de 2012

DO UT DES

Imatge presa del fb de marina Centeno




  
DO UT DES



Con galas que descubren su ignorancia
Cervantes



Canta
l’arbre
mentre
els
ocells
floreixen.
  
(de La mort del pare, 2012)




DO UT DES




Con galas que descubren su ignorancia
Cervantes



Canta
el
árbol
mientras
florecen
los
pájaros.

lunes, 1 de octubre de 2012

GANIVET EN BLANC

Imatge presa de la xarxa




GANIVET EN BLANC





Dormirá el silencio del niño que late en una caja
Estel Julià





Misteri de l’enfiladissa
del silenci ran dels genolls,
sendera filtrada pels anys,
el toc de dàlia en les aigües del somni:
rierol de plata als cabells vençuts,
de la ranera,
novella meretriu del disbarat,
estime lliurement el llindar del respecte
a la virtut,
davant del desig de tu, pelluc de basar,
mots periders al fil,
sóc ganivet en blanc.

(de La mort del pare, 2012)






CUCHILLO EN BLANCO

  



Dormirá el silencio del niño que late en una caja
Estel Julià




Misterio de la enredadera
de tu silencio a ras de las rodillas,
senda filtrada por los años,
tacto de dalia en las aguas del sueño:
arroyo de plata en los cabellos vencidos
del estertor,
meretriz ya del despropósito,
estimo libremente el umbral del respeto
a la virtud,
ante el deseo de ti, espigueo de bazar,
palabras perecederas al filo,
soy un cuchillo en blanco.