martes, 25 de febrero de 2014

LA MELANGIA ÉS LA SOLEDAT DEL SUÏCIDA

Imatge presa de la xarxa




LA MELANGIA ÉS LA SOLEDAT DEL SUÏCIDA




La muntanya s’esten com una febre alta cap al cel, solcant els reclams de la pell fosca dels Morts. El cisell de la reflexió al voltant del cim és un símbol estés des del dolor. Fóra bo deixar-li un tram de vida.  Ecos del planeta van i venen en desconsol. Farem l’amor en arribar la celístia dels cossos, potser aquesta nit, potser aquest llit desert s’hi estendrà al ver desconegut.

(Potser seràs l’ombra antiga del jardiner amb veu de fonògraf.)
  
(de Desnonat de la llum, 2014)





LA MELANCOLÍA ES LA SOLEDAD DEL SUICIDA




La montaña se crece como una fiebre alta hacia el cielo, surcando los reclamos de la piel oscura de los Muertos. El cincel de la reflexión acerca de la cima es un símbolo propagado desde el dolor. Sería bueno dejarle un tramo de vida.  Ecos del planeta van y vienen en desconsuelo. Haremos el amor al llegar el resplandor celeste de los cuerpos, quizás esta noche, quizás este lecho desierto se extendera en lo vero desconocido.

(Quizás serás la antigua sombra del jardinero con voz de fonógrafo.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario