Imatge presa de la xarxa
DE DOL
Vull
emborratxar-me en la set
dels teus
llavis per darrera vegada.
Ahu Parlar
Ah mar originària,
vinc a contemplar-te de nou,
així, desproveït
de les armes contra l’amor,
indefens, tot sol.
He
defugit els vells llums
dels carrers orbs
en què les lluernes del cor esperen
el benefici dubtós dels fanals
en soledat.
(Natura tancà el teu cercle
imperfecte.)
(de Desnonat de la llum,
2014)
DE DUELO
Quiero
emborracharme en la sed
de tus
labios la última vez.
Ahu Parlar
Ah mar originaria,
vengo a contemplarte de nuevo,
así, desnudo
de las armas contra el amor,
indefenso, solo.
He
huido de las viejas luces
de las calles ciegas en donde esperan
luciérnagas del corazón
el beneficio dudoso de las farolas
en soledad.
(Natura cerró el círculo imperfecto.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario