ENCANTERI DEL NÚVOL

Imatge presa de la xarxa

ENCANTERI DEL NÚVOL

La llàgrima vessada en l’ull del vent,

rosella en l’aigua del dolç pensament.

  

(de Desnonat de la llum, 2013)

ENCANTAMIENTO DE LA NUBE

La lágrima derramada en el ojo del viento,

amapola en el agua del dulce pensamiento.

Imatge presa de la xarxa

RODALIES

Ella es bellugava davall de mi

com si encara fórem

a la vella estació del trenet.

(de Desnonats de la llum, 2013)

CERCANÍAS

Ella se agitaba debajo de mí como si todavía estuviéramos en la vieja estación del trenecito.

Imatge d'Irene Liciu i Ştefan Augustin Doinaş a París

L'OMBRA DE L'ESCALA

Dar dedesubt,
Însângerată, apă fără umbră
ne-a şi vărsat într-o bulboană sumbră.

Ştefan Augustin Doinaş

No cal que arrossegues la meua ombra al precipici de paper: aquest poema és dur com la ferida antiga taponada amb argila, per tal com el dolor no se senta fins que no ens arribe la vibració darrera de l'escala que duia a dalt de la volta enderrocada.

(de Desnonat de la llum, 2013)

LA SOMBRA DE LA ESCALERA

Dar dedesubt,
Însângerată, apă fără umbră
ne-a şi vărsat într-o bulboană sumbră.

Ştefan Augustin Doinaş

 No hace falta que arrastres mi sombra al precipicio de papel: este poema es duro como la herida antigua taponada con arcilla, a fin de que el dolor no se sienta hasta la vibración última de la escalera que llevaba a lo alto de la bóveda derruida.