Imatge presa de la xarxa
LA SOLITUD DIÀRIA
No promets
illes de cel·lofana,
només rams
bessons de muguet
i l’anunci
de dies sense boira.
Josep
Manuel Esteve
A l’àpex de la llengua que cobeja
l’estel de cel·lofana
és una cançó tèbia per l’engonal
de tots els dubtes
cap a l’huguet, el muguet, la carcassa d’amor
líquida que es desfà a poalades,
desdiu la boira dels rètols en la llum fosca
de la saliva que ultrapassa el pont de l’àngel
sense ales ni tràngol.
(de Cambra interior, 2013)
LA SOLEDAD DIARIA
No promets
illes de cel·lofana,
només rams
bessons de muguet
i l’anunci
de dies sense boira.
Josep
Manuel Esteve
En el ápice de la lengua que
ansía
la estrella de celofán
la estrella de celofán
es una canción tibia por la ingle
de todas las dudas
hacia la uña de gato, el muguete,
la carcasa de amor líquida
que se deshace a tiro de pozal,
y desdice la niebla de los
rótulos
en la luz obscura de la saliva
que rebasa el puente del ángel
sin alas ni marullo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario