Imatge presa de la xarxa
ALS CAPCIRONS DE LES ALES
Com ganivet amb irisacions de plata
al mànec damunt del marbre polsegós, la soledat és una ciutat buida entre els
taüts dels teus pits, fractals de matinada. El regust de la muda d’una serp
rovellada als plecs dels teus genolls. Fins i tot, tinc a plom el ritme:
fulgor desposseït d’estels,
òrbites dels ulls del miratge,
moaré humit dels dits
abstrets,
perifèria sotragada de les natges
i
la fi de sendera…
A la ribera de les sandàlies inocule
l’empremta del sexe.
(de Pregonares la llum,
2013)
EN LAS YEMAS DE LAS ALAS
Como cuchillo con irisaciones de
plata en la empuñadura sobre mármol polvoriento, la soledad es una ciudad vacía
entre los ataúdes de tus pechos, fractales de madrugada. El regusto de la muda
de una serpiente herrumbrosa en los pliegues de tus rodillas.
Incluso mantengo a plomo el ritmo:
fulgor desposeído de estrellas,
órbitas de los ojos del espejismo,
moaré húmedo de los dedos ensimismados,
periferia sacudida de las nalgas
y
el fin del sendero…
En la ribera de las sandalias inoculo
la huella del sexo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario