Imatge presa de la xarxa
MORIREM PROMPTE
Morirem
prompte.
Ja la pluja
cau més ràpida.
Els vols
dels ocells s’afonen
zigazaga
endins de la nostra veu.
La guàrdia
del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit
un món de senyals estèrils
als nostres
ulls.
Cap salvació
de màrfegues no nidificarà
l’estiu de
l’alosa als nostres dits
car la la
pluja cau molt més àrida.
Només la nit
ens manté zelosos
de la febre,
tot
destriant el seu més obscur robatge.
Morirem
prompte.
(de La terra
promesa, 1988)
MORIREMOS PRONTO
Moriremos
pronto.
Ya la lluvia
cae más rápida.
Los vuelos
de los pájaros se hunden
en zigzag
dentro de nuestra voz.
La guardia
del puente de nuestros deseos
está
reforzada
y han
edificado un mundo de señales estériles
en nuestros
ojos.
Ninguna
salvación de jergones nidificará
el estío de
la alondra en nuestros dedos
pues la
lluvia cae mucho más árida.
Sólo la
noche nos mantiene el celo
de la
fiebre,
eligiendo su
más obscuro ropaje.
Moriremos
pronto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario